LLuc. L’home i la dona en el primer volum de l’obra lucana

L’HOME I LA DONA,
«AFAIÇONATS SEGONS LA IMATGE DE DÉU»,
EN EL PRIMER VOLUM DE L’OBRA DE LLUC
Josep RIUS-CAMPS

Lluc, com a bon rabí jueu, acadèmicament instruït en la interpretació de l’Escriptura, i escrivint a l’«excel·lentíssim Teòfil», probablement un dels
fills d’Anàs que exercí com a summe sacerdot entre els anys 37-41 dC i que hauria rebut informacions dignes de crèdit de part de persones molt properes a ell que creien i sostenien que Jesús, a qui el seu cunyat Caifàs, en connivència amb el seu pare Anàs, havien lliurat als romans perquè fos crucificat, era el Messies, el Rei d’Israel, després d’investigar-ho tot a fons a partir de testimonis oculars i de tradicions fiables, li redacta un voluminós tractat «perquè comprovis —li diu— la solidesa de les informacions que has rebut de paraula» (περM wν κατη÷Þθης 1 λüγïν τLν σφÜλειαν, Pròleg de l’obra de Lluc, Lc 1,4). En la resposta a la qüestió fonamental que Teòfil li havia plantejat, Lluc té especial interès en presentar-li Jesús, en la seva qualitat de «el fill de l’home» que té plena consciència de dur a terme l’obra de la creació que Jahvè havia deixat deliberadament inacabada perquè fos l’home mateix qui la dugués a bon terme. La relectura que Lluc fa de la creació de l’home, segons el relat del Gènesi, conté una crítica duríssima a la interpretació literal d’aquest passatge que propugnaven els fariseus més estrictes. …