Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
Cronologia biogràfica
En Josep Rius-Camps, conegut en el món científic com el professor Rius-Camps, va néixer a Esparreguera el 15 de juny de l’any 1933. Va ser el tercer de dotze germans, nou nois i tres noies.
El seu pare treballà d’ebenista i participà en la construcció i decoració del monestir de Montserrat. La seva mare era mestra, sense exercir professionalment un cop casada, cosa que li permeté encarregar-se de l’educació dels fills i preparar-los per a l’ingrés al Batxillerat i al primer curs per lliure, tal com va fer també amb en J. Rius-Camps. Aviat es traslladaren a viure a Barcelona (1944) i cursà el segon any de Batxillerat a l’institut Balmes i el tercer al Milà i Fontanals. De petit havia manifestat el seu desig de ser capellà i, en acabar el Batxillerat, els seus pares l’enviaren al Seminari Menor de la Conreria. Allí hi va aprendre llatí, grec i matemàtiques, tres matèries que l’enamoraven. Fins i tot va arribar a compondre poemes en llatí.
Realitzà els estudis d’Humanitats al Seminari Menor (1945-1950). Després passà a estudiar Filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona (1950-1953) i tot seguit Teologia durant quatre cursos (1953-1957). El 21 de setembre de 1957 va ser ordenat prevere pel Dr. Gregorio Modrego, a qui va demanar permís i llicència per anar a ampliar els estudis a Roma. Així li ho concedí, assumint ell mateix les despeses dels seus estudis. Estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana (1957-1959), on obtingué la llicenciatura en Teologia l’any 1959.
Tornà a Barcelona i el bisbe Modrego l'envià com a professor al Seminari Menor de la Conreria (1959-1960), d'on ja havia estat alumne. En aquell context inventa una mena de curs Assímil que faciliti l'aprenentatge del llatí al nois que hi estaven estudiant. Ensems, comença a investigar el pensament i l'obra de sant Tomàs d'Aquino. En aquest context, el Dr. Isidre Gomà li suggereix que es dediqui als estudis de Teologia Oriental. Modrego li proposa de tornar a Itàlia a estudiar al Pontifici Institut de Teologia Oriental de Roma, amb tres anys de sou; però el sou no va arribar mai i els tres anys es varen convertir en onze.
A Roma farà els cursos de doctorat a la Pontifícia Universitat Gregoriana (1960-1961) i també la llicenciatura en Teologia Oriental al Pontifici Institut Oriental de Roma (1960-1963). Això l'obligarà a deixar el mestratge del P. William A. Van Roo, S.J., per tal de poder fer la tesi amb un expert en Teologia Oriental, en aquest cas el P. Antonio Orbe S.J. –considerat com el millor estudiós dels gnòstics de tots els temps. Josep Rius-Camps demana al P. Orbe que li suggereixi algun autor oriental de la talla de sant Tomàs. Orbe li proposa que faci una tesi doctoral sobre Orígenes d'Alexandria ( ca . 185-251 dC ). Orbe li fa una recomanació fonamental: «No llegeixi autoritats: vagi de dret al text original grec.» És en aquests anys que en J. Rius-Camps viu al col·legi «Russicum», on té ocasió d'estudiar la llengua de la casa. Tot fent els estudis de Teologia Oriental comença a llegir els grans comentaris i tractats del mestre d'Alexandria.
Fa la petició de la beca Humboldt i, aprofitant una estada del bisbe Modrego a Roma, li demana l' autorització per a poder anar a Alemanya, si se li concedeix la beca, per tal de dur a terme una investigació sobre Orígenes sota la supervisió del Prof. Bernhard Kötting. I així va ser. Entre els anys 1963 i 1966 va ser becari de l'Alexander von Humboldt-Stiftung per a la recerca científica en el marc del «Seminar für Alte Kirchengeschichte» de la Katholisch-Theologische Fakultät de la Universitat de Münster. Mentre és a Alemanya, aconsegueix fer un invent que li permet de treballar amb dues màquines d'escriure: una amb teclat llatí i una altra amb teclat grec amb tota mena de signes imprescindibles per a la crítica textual. El carro pot passar de l'una a l'altra màquina, sense que es mogui el conjunt de les sis còpies, del text original, de la tesi que li cal presentar.
La tesi arribà a bon port l'any 1968 i li permeté d'obtenir el doctorat en Ciències Eclesiàstiques Orientals pel Pontifici Institut Oriental de Roma. El títol de doctor li va ser convalidat pel títol de doctor de la Universitat de Münster, de manera que adquiria validesa oficial a la República Federal d'Alemanya. En aquell moment es va fundar la Facultat de Teologia de Barcelona (Secció sant Pacià) i en Josep Rius-Camps en va ser nomenat professor de Teologia Oriental (1967-1969). Va ser reclamat a Alemanya i passà a ser professor assistent de la C àtedra d'Història de l'Església Antiga i Patrologia de la Universitat de Münster (1969-1971). El professor Kötting, el seu mentor a Münster, li anava delegant responsabilitats acadèmiques cada vegada més importants, però finalment optà per deixar aquell país i tornar a Barcelona; aquí va ser nomenat professor adjunt de la Facultat de Teologia, el 1971, professor agregat, el 1973 i professor ordinari (1978-2002). Hi va fundar i ha estat dirigint (encara actualment) el Seminari de Teologia dels Escriptors Pre-nicens (des de 1982). I a partir de l'any 2003 va rebre el reconeixement de professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya.
Fou professor convidat de Patrologia Oriental en el Pontifici Institut Oriental de Roma (1970-1979) i també professor convidat de Patrologia Grega a l'Institut Patrístic Augustinianum de Roma (1971-1979) mentre alternava la docència a la Facultat de Teologia de Barcelona.
Va ser membre fundador a Roma de l'equip de recerca «Lectura del Nuevo Testamento», que es formà al voltant del professor Juan Mateos. Va col·laborar en el comentari a l'Evangeli segons Joan de Mateos ( El Evangelio de Juan. Análisis lingüístico y comentario exegético ) i en l'anotació de l'obra de Lluc en el Nou Testament amb notes i comentaris de Mateos. A partir dels criteris de traducció que Mateos havia anat desenvolupant amb el seu grup de col·laboradors a Roma entre els anys 1970 i 1979, Rius-Camps va fer una traducció del Nou Testament al català de gran interès: Nou Testament . Traducció catalana de Josep Rius-Camps, Joan Vergés i Rosa Porter, amb la col·laboració de Josep Ruaix (1978).
És membre de moltes societats científiques: Associació de Teòlegs Catalans, Associació Bíblica de Catalunya, Asociación Bíblica Española, equip de recerca «Lectura del Nuevo Testamento», Fundació Bíblica Catalana, i Studiorum Novi Testamenti Societas. Una de les tasques científiques més importants que ha fet en el marc de la Facultat de Teologia, ha estat dotar la institució d'un instrument d'expressió i recerca científica, fonamentalment en llengua catalana: la Revista Catalana de Teologia . Rius-Camps la va fundà el 1975 i la va dirigir des de l'any 75 fins el 2008.
També cal dir que, durant l'última dècada del segle XX, Rius-Camps impartí docència en els estudis de Teologia desenvolupats en el Centre de Pensament Cristià de Manresa i, posteriorment, en la primera dècada del segle XXI (del 2000 al 2009, impartint les assignatures: Fets dels Apòstols i Primeres Comunitats Cristianes) a l'Institut Superior de Ciències religioses de Vic (ISCRVic). Cal dir, però, que a la mateixa capital del Bages, des de mitjans dels anys 90 i fins a finals del 2020, en el convent de les Caputxines de Manresa, desenvolupà, al llarg de vint-i-cinc anys, un curs sobre Crítica Textual dels Evangelis i Fets dels Apòstols.
Per a una informació més extensa, es pot consultar “Josep Rius-Camps, l’home i l’obra”, de Joan Ferrer i Costa: https://raco.cat/index.php/RevistaTeologia/article/view/234267
Els sis grans temes que han ocupat la vida científica del professor Rius-Camps fins ara han estat: l'obra d'Orígenes d'Alexandria; les Pseudoclementines; les cartes d'Ignasi d'Antioquia; la traducció del Nou Testament; la doble obra de Lluc (Evangeli i Fets dels Apòstols) i l'Evangeli segons Marc. En l'actualitat està treballant sobre l'Evangeli de Joan. Destaquem a continuació les seves principals contribucions en aquestes àrees.
L'anàlisi i traducció de l'obra d'Orígenes d'Alexandria va ser la primera —cronològicament— de les grans columnes que han bastit el gran edifici científic que al llarg dels anys ha anat elaborant. Ha dedicat a l'Alexandrí les obres següents: El dinamismo trinitario en la divinización de los seres racionales según Orígenes, 1970; El Peri Archon d'Orígenes. Radiografia del primer tractat de teologia dogmàtico-sapiencial , 1985; Orígenes. Tractat sobre els Principis, 1988; Orígenes. Tractat dels Principis, 2 vols ., Fundació Bernat Metge 1998; Orígenes. Comentari al Càntic dels Càntics , 2004.
Durant la seva estada a Münster amb el professor Kötting, Josep Rius-Camps va rebre l'encàrrec de representar al catedràtic en un seminari conjunt que es va fer entre catòlics i luterans, de les dues Facultats de Teologia, catòlica i evangèlica. D'allí en sortí un gran estudi que Rius-Camps va fer sobre els escrits de Climent de Roma: «Las Pseudoclementinas: Bases filológicas para una nueva interpretación», publicat en el primer número de la Revista Catalana de Teologia (1976) , que Rius-Camps acabava de fundar .
Juan Mateos, professor al Pontifici Institut Oriental de Roma, va suggerir-li que investigués sobre l'obra del bisbe Ignasi d'Antioquia. Rius-Camps hi dedicà dos llibres, a més de diversos articles científics: The four authentic Letters of Ignatius the Martyr, 1980; i Ignasi d'Antioquia. Cartes . 2 vols., Fundació Bernat Metge 2001.
Fruit de les sessions que porta a terme, des dels inicis dels anys 80, i que encara continuen – recentment de manera telemàtica –, a l'Ermita de Sant Pere de Reixac, neixen, amb caire divulgatiu, però molt afinats, lingüísticament parlant aquests llibres: L'èxode de l'home lliure. Catequesi de Reixac sobre l'Evangeli de Lluc , 1989 –traduït al castellà molt ampliat (1991), a l'italià (1992) i al portuguès (1995). També L'abdicació de Pere. Catequesi de Reixac sobre els Fets dels Apòstols (Primera part: Ac 1-12) ( 1993).
Mentrestant va començar a publicar el gran comentari científic al llibre dels Fets en quatre volums. Aquesta obra és un llibre d'exegesi bíblica en llengua catalana (vegi's Publicacions científiques: llibres).
Mentre s'anaven publicant aquests volums, Rius-Camps, convençut del valor cabdal del Còdex Beza —que considera el text més proper als originals del Nou Testament— per a la transmissió del text del llibre dels Fets dels Apòstols, va participar en el I Col·loqui Internacional sobre el Còdex Beza a Lunel (França), l'any 1994. Allí, va conèixer una investigadora britànica que havia arribat, d'una manera independent, a unes conclusions idèntiques a les que havia formulat Rius-Camps en el seu comentari. Des d'aleshores, la Dra. Read-Heimerdinger, que de manera autodidacta va aprendre el català, va començar una formidable col·laboració intel·lectual amb el professor Rius-Camps, durant quasi tres dècades, fins a l'actualitat.
El primer resultat ha estat, els quatre volums del gran comentari anglès al llibre dels Fets escrit a quatre mans (vegi's Publicacions científiques: llibres). Aquests quatre volums anglesos han estat traduïts al castellà i publicats en dos volums per l'editorial Verbo Divino (2009-2010).
Una altra aportació científica de Josep Rius-Camps en solitari a la ciència bíblica és la curosa edició i estudi literari del text de l'Evangeli de Marc segons el Còdex Beza, El Evangelio de Marcos: etapas de su redacción. Redacción jerosolimitana, refundición a partir de Chipre, redacción final en Roma o Alejandría, 2008. En aquest treball, confirma que el text que coneixem com l'Evangeli segons Marc és el resultat de tres redaccions successives. Aquest llibre conté un gran treball de crítica textual i literària: en apèndix presenta una edició en quatre columnes on edita i anota les variants entre el text grec de Beza (columna A), el text llatí d'aquest còdex (columna B), el text grec del Còdex Vaticà (columna C) i la versió llatina de la Vulgata (columna D).
Un altre fruit de la seva col·laboració amb Read-Heimerdinger ha estat Demostració a Teòfil. Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza , 2009. Es tracta d'un volum en què es recull en una edició esticomètrica en paral·lel amb la traducció catalana, per primera vegada en la història, la doble obra lucana enquadernada de nou. L'obra rebé el Premi Ciutat de Barcelona 2009 en la categoria de traducció catalana. Era la primera vegada que aquesta important distinció s'atorgava a una traducció del text de les Sagrades Escriptures.
La intel·ligència, intuïtiva i creativa, del Dr. Rius-Camps, juntament amb els grans coneixements i investigacions sobre els còdexs i els Evangelis, li han permès confeccionar també una obra narrativa de ficció divulgativa sobre l'Evangeli de Lluc i el Fets, El Diari de Teòfil , 2011, per acostar aquesta obra i les Escriptures al gran públic. El llibre mostra, gràcies a un guió novel·lat, les conclusions de la seva hipòtesi sobre l'autoria, el destinatari i el gènere literari de l'obra de Lluc, fruit de la recerca amb el còdex Beza.
Més recentment veié la llum un dels fruits més madurs de l'estreta col·laboració amb Read-Heimerdinger: la Sinopsi evangèlica del text de Mateu, Marc i Lluc, on hi trobem la comparativa de les respectives variants textuals dels còdexs Beza i Vaticà ( A Gospel Synopsis of the Greek Text of Matthew, Mark and Luke: A Comparison of Codex Bezae and Codex Vaticanus , 2014).
Actualment, Rius-Camps – amb noranta anys–, continua investigant, ara sobre l'Evangeli de Joan. Segueix dirigint el Seminari de Teologia dels Escriptors Pre-nicens de la Facultat de Teologia de Catalunya, i impartint cursos mensuals via internet. Continua fent conferències i presentacions de llibres, com l'últim que ha publicat recentment, De Lluc a Teòfil. Cicle C dels evangelis dominicals, 2021 . Prepara actualment nous articles científics per a ser publicats pròximament.
Malgrat l'ingent treball d'estudi, amb conferències i publicacions, ha estat membre actiu, des de jove, del Centre Excursionista de Catalunya. Així ha coronat molts cims de tres mil metres, dels Pirineus o els Alps. Té cura de l'hort de l'ermita de Reixac, és un amant de la fotografia i, en aquests moments, a punt de fer la norantena, segueix, cada dia, tenint cura del seu estimat jardí, situat al voltant de casa seva, al costat de l'ermita, on continua vivint, fent recerca individualment i compartida, escrivint, passejant, fent xerrades, i sempre obert i predisposat a seguir-les oferint, compartint les seves «petites troballes» de manera altruista a qui li ho demani.
Comunicació sobre «La suerte final de la naturaleza corpórea según el Peri Arkhôn de Orígenes» en la «Sixth International Conference on Patristic Studies», Oxford, setembre, 1971
Ponència sobre «La doble presencia de Cristo, como Logos y como Sabiduría, según Orígenes» en la «XXXI Semana Española de Teología», Madrid, setembre, 1982
Ponència sobre «Orígenes y su reflexión sobre la Trinidad» en el VII Simposio Internacional de Teología Trinitaria», Salamanca, 1972
Organitzador, juntament amb el P. Henri Crouzel, del «I Colloque Origénien de Montserrat», Montserrat, 1973
Ponència sobre «Orígenes y Marción» en el «I Colloque Origénien de Montserrat»
Ponència sobre «Los carismas en la Escritura» en el «X Simposio Internacional de Teología Trinitaria», Salamanca, 19757
«Master Theme» sobre «Die Pseudoklementinen. Philologische Grundlagen für eine neue Interpretation» dirigit a Oxford amb motiu de la «Seventh International Conference on Patristic Studies», 8-13 setembre, 1975
Ponència sobre «Sucesión y ministerios en las Pseudoclementinas» en el «IX Simposio de Teología del Sacerdocio», Burgos, 1976
Comunicació sobre «Les cartes autèntiques d'Ignasi, el bisbe de Síria» amb ocasió de les XVII Jornades de Biblistes Catalans, Lloret de Mar, 1978
Assistència a l'«VIII Asamblea General de la Institución San Jerónimo», Salamanca, 1979, de la qual passa a ser membre de dret
Ponència presentada al «Colloquio su l'antropologia di Origene e dei Cappadoci: Archê e Telos. Analisi storico-religiosa» sobre «Intento de valoración de la hipótesis origeniana sobre el fin último», Milà, maig, 1979
Conferència pública pronunciada a Oxford amb motiu de la «Eighth International Conference on Patristic Studies» sobre «Die echten Briefe des Märtyrerbischofs Ignatius (Röm., Mg*., Tr*. und Eph*), wiederhergestellt aus den sieben Ignatius-Briefen der mittlerer Rezension», setembre, 1979
Ponència sobre «El devenir de la teología y el método histórico en algunos escritores prenicenos» llegida en el «I Symposion de Teología Histórica», València, maig, 1980
Participació en la «IX Asamblea General de la Institución San Jerónimo», Granada, 1981
Ponència sobre «Cuestiones sobre la doble obra lucana. Estado de la cuestión» presentada en les II Trobades de l'equip «Lectura del Nuevo Testamento», La Herradura (Granada), setembre, 1981
Ponència sobre «El plaer en les comunitats gnòstiques» presentada a les Jornades de Teòlegs Catalans, Salou, desembre, 1981
Participació en la III Trobada de l'equip «Lectura del Nuevo Testamento», La Herradura (Granada), setembre, 1982
Direcció de la Taula Rodona sobre «El Concilio I de Constantinopla y el Espíritu Santo» en el «XVII Simposio de Teología Trinitaria», presentant una ponència sobre «Visión actual del ‘Filioque' en la teología ortodoxa», Salamanca, octubre, 1982
Participació en les XXI Jornades de Biblistes Catalans amb una comunicació sobre «Lc 10,25-18,30: Una perfecta estructura concèntrica dins la Secció del Viatge (9,51-18,30)», Lloret de Mar, desembre, 1982
Participació en la «XI Asamblea General de la Institución San Jerónimo», Avila, pasqua, 1983
Participació en la IV Trobada de l'equip «Lectura del Nuevo Testamento», centrada en l'avantprojecte d'un comentari exegètico-teològic a l'evangeli de Marc, agost, 1983
«Master Theme» dirigit a Oxford amb motiu de la «Ninth International Conference on Patristic Studies» sobre «Die Ignatiusfrage im Kreuzfeuer der Kritik», 5-10 setembre, 1983
Participació en les XXII Jornades de Biblistes Catalans sobre «Universalisme i particularisme» amb una ponència titulada «D'una comunitat amb base jueva a una comunitat amb base pagana», Lloret de Mar, desembre, 1983
Participació en la V Trobada de l'equip «Lectura del Nuevo Testamento», La Herradura (Granada), agost, 1984
Participació en la XII Assemblea General de la Institució Bíblica Espanyola, Valladolid, setembre, 1984
Conferència sobre «Fonts i formes del pensament origenià» pronunciada en el marc de les «VI Jornades de Filosofia», Barcelona, Arxiu de la Corona d'Aragó, 26-28 març, 1985
Participació en la VI Trobada de l'equip «Lectura del Nuevo Testamento», La Herradura (Granada), agost, 1985
Ponència sobre «¿Subordinacianismo en Orígenes?» en el marc del «4. Internationales Origeneskolloquium», Innsbruck, 2-7 setembre, 1985
Ponència sobre «Estructuras y figuras editoriales en la doble obra lucana» en el marc del «II Simposio Bíblico Español», Còrdova, 15-18 setembre, 1985
Ponència presentada en les «II Jornadas teológicas de la Asociación de Teólogos Juan XXIII» sobre «Diversificación de los ministerios en el área siro-helenista: de Ignacio de Antioquía a las Constituciones Apostólicas», Madrid, 3-5 abril, 1986
Ponència sobre «Jesús, el pueblo de Dios y la Iglesia, según Lucas-Hechos», llegida en el «VI Congreso de Teología», Madrid, 10-14 setembre, 1986
Participació en la VII Trobada de l'equip «Lectura del Nuevo Testamento», La Herradura (Granada), agost, 1986
Participació en el Seminari sobre «Los orígenes del cristianismo» en el marc de les «II Jornadas Bíblicas Nacionales», Burgos, 14-17 setembre, 1986
Participació en el «II Seminario de Análisis Semántico aplicado a la lengua griega», Còrdova, 6-11 juliol, 1987
Ponència («Master Theme») sobre «Los diversos estratos redaccionales del Peri Archon de Orígenes» i comunicació sobre «Arcaísmos en las Cartas auténticas de Ignacio», en el marc de la «X International Conference on Patristic Studies», Oxford, 24-29 agost, 1987
Participació en el seminari sobre «Los orígenes del cristianismo» en el marc de les «III Jornadas Bíblicas Nacionales», Madrid, 15-17 setembre, 1987
Participació en les «Jornades de l'Associació Bíblica de Catalunya», Lloret de Mar, 28-30, 1987
Dissertació sobre «La figura de Pedro en la doble obra lucana» en el seminari sobre «Los orígenes del cristianismo» de l'«Asociación Bíblica Española, XVII Asamblea General», Múrcia, 20-22 setembre, 1988
Participació en la «I Reunion de Travail sur la Littérature Pseudo-Clémentine», Bosey-Céligny (Genève), 30-31 mars, 1989
Ponència sobre «Orígenes frente al desafío de los gnósticos» llegida en el «Colloquium Origenianum Quintum», tema «Origen and Philosophy», Boston College, Chesnut HilL-Massachusetts (U.S.A.), 14-18 agost, 1989
Ponència sobre «La figura de Pedro en los Hechos de los Apóstoles» llegida en el seminari sobre «Los orígenes del cristianismo» de l'«Asociación Bíblica Española, XVIII Asamblea General, Madrid, 12-15 setembre, 1989
Participació en la «II Réunion de Travail sur la Littérature Pseudo-Clémentine», Dole (França), 19-21 juny, 1990
Participació en el «I Encuentro sobre Filosofía de la Religión», Madrid, 26 octubre, 1990
Participació en les «XXIX Jornades de l'Associació Bíblica de Catalunya», Lloret de Mar, 27-29 desembre, 1990
Participació en el seminari «Dios y la Iglesia» tingut a El Escorial en el marc del cursos d'estiu de la Universidad Complutense, sobre el tema «Restauración de Israel e iglesia cristiana. Dos proyectos contrapuestos», 22-26 juliol, 1991
Participació en la «XI International Conference on Patristic Studies», Oxford, 19-24 agost, 1991
Ponència sobre «La prioridad del Evangelio de las Señales (Jn) respecto a la doble obra lucana (Lc-Hch)» llegida en el seminari sobre «Los orígenes del cristianismo» en el marc de la «XX Asamblea General de la Asociación Bíblica Española», Toledo, 16-20 setembre, 1991
Participació en les «XXX Jornades de l'Associació Bíblica de Catalunya», Lloret de Mar, 2-4 gener, 1992
Participació en la «Réunion de Travail sur la Littérature Pseudo-Clémentine», Dole (França), 26-28 juny, 1992
Comunicació sobre «Pablo y el grupo de “nosotros” en Filipos: dos proyectos de evangelización en conflicto», llegida en el «IV Simposio Bíblico Español», Granada, 7-10 setembre, 1992
Ponència sobre «Estructuració del gran tríptic de conversions d'Ac 8,4-11,14» en les «XXXI Jornades de l'Associació Bíblica de Catalunya», Lloret de Mar, 28-30 desembre, 1992
Direcció del seminari sobre «La aportación de Lc-Hch al desarrollo del cristianismo primitivo», juntament amb A. del Agua, en el marc de la «XXII Asamblea General de la Asociación Bíblica Española», Santiago de Compostela, 14-16 setembre, 1993
Ponència sobre «El discurs de Pere davant Corneli, interromput per l'Esperit Sant» en les «XXXII Jornades de l'Associació Bíblica de Catalunya», Lloret de Mar, 27-29 desembre, 1993
Comunicació sobre «El primer Concili de l'església: lliçons eclesials del Concili de Jerusalem», llegida en el IIIer. Col·loqui de professors de les Facultats de Teologia de Toulouse i de Catalunya sobre «El camí de l'Església: la sinodalitat», 9-10 abril, 1994
Comunicació sobre «d(5)-Ac du Codex de Bèze présuppose un substrat grec divers de D(05)-Ac et montre des tendances d'harmonisation avec le TA» presentada en el primer «Colloque International sur le Codex de Bèze», Lunel (França), 27-30 juny, 1994
Ponència sobre «Cuatro paradigmas del Pentateuco refundidos en los Hechos de los Apóstoles» presentada en la «XXIII Asamblea General de la Asociación Bíblica Española», Sigüenza, 20-22 setembre, 1994
Ponència sobre «Heretgia i ortodòxia en l'església primitiva» presentada en les «XXXIII Jornades de l'Associació Bíblica de Catalunya», Lloret de Mar, 28-30 desembre, 1994
«Master Theme» sobre «El protognosticismo de los Docetas en los escritos joánicos (Jn, 1Jn), lucanos (Lc, Hch) e ignacianos (IEph, ITr e ISm)», desenvolupat en el marc de la «XII International Conference on Patristic Studies», Oxford, 21-26 agost, 1995
Direcció de l'Aula 3, «Mestissatge i sincretisme en el Meditterrani», en el si del Congrés «La Bíblia i el Mediterrani», Barcelona, 18-22 setembre, 1995
Comunicació sobre «La compareixença de Pau davant l'Areòpag d'Atenes. Primer contacte del cristianisme amb la filosofia grega» presentada en el Congrés «La Bíblia i el Mediterrani», Barcelona, 18-22 setembre, 1995
Lliçó sobre «Die Anfänge des Frühgnostizismus der Doketen. Die Schriften des Ignatius, “Missing link” zwischen den kanonischen Evangelien und den christlichen gnostischen Systemen, en «Erasmus 1995-1996. Psicoanàlisi i interpretació de textos», Facultat de Teologia de Catalunya, 26 febrer-1 març 1996
Cicle de conferències sobre «Lucas-Hechos: una obra única, pensada y escrita en dos volúmenes», amb motiu de la «9a. Escuela de Verano. Instituto “San Pío X”. Madrid», juliol 1996
Conferència sobre «La irrupción del Espíritu Santo en los Hechos de los Apóstoles (Pentecostés y Cornelio)», pronunciada durant el «Primer Curso de Verano de la Fundación Epsilon», Aguadulce (Almería), 25 i 26 juliol 1996
Curs-seminari de postgrau sobre «Los Hechos de los Apóstoles. Aspectos metodológicos y de crítica textual», facilitat per la CONICYT (Comisión Nacional de Investigación Científica y Tecnológica) en la seva modalitat d'Intercanvis Internacionals, sostingut en la Facultat de Teología de la Pontificia Universidad Católica de Chile, agost-setembre 1996
Ponència sobre «Valor de les minivariants del Còdex D en el llibre dels Fets dels Apòstols», presentada en les XXXV Jornades de Biblistes de Catalunya, Lloret de Mar, 2-4 gener 1997
Lliçó sobre «El mite valentinià i l'explicació de la Trinitat en Orígenes» (en alemany), en «Erasmus 1996-1997: Psicoanàlisi i interpretació de textos religiosos: `La faç obscura del sagrat'», Groninguen (Holanda), 1-8 gener 1997
Seminari compartit amb Giulia Sfameni Gasparro, «Lo status quaestionis degli studi sul De Principiis. Verso una nuova edizione critica», Roma (Itàlia), Università Pontificia Salesiana, 3 de març de 1997
Ponència presentada en «The First Birmingham Colloquium on the Text Critical Study of the New Testament», amb el títol «The Use Made of the Book of Joel (2:28-32a) in Peter's Speech, Acts 2:14-21: A comparison of the Manuscript Traditions», Birmingham (Inglaterra), 14-17 abril 1997
Participació en la «X Escuela de Verano para educadores de la fe», curs sobre «Lucas-Hechos: una obra compuesta por Lucas en dos volúmenes. Perfil de Juan “Marcos” y de José “Bernabé”», Instituto Superior de Ciencias Religiosas y Catequéticas “San Pío X”, Madrid, 30 juny-11 juliol 1997
Participació en el «XVII Congrès ACFEB» (Lille 1997), «Figures de David à travers la Bible», Lille (França) 1-5 setembre 1997
Conferència sobre «Comunión y Misión: el “Concilio de Jerusalén”», en «Ciclo I: Orígenes del Cristianismo Primitivo», Santander, 4 de novembre de 1997
Participació en la «XI Escuela de Verano para educadores de la fe», curs sobre «Pasajes entrecruzados de Lucas-Hechos, un “evangelio” en forma de díptico», Instituto Superior de Ciencias Religiosas y Catequéticas “San Pío X”, Madrid, 6-10 juliol 1998
Direcció del «Curso de Verano de la Asociación Bíblica Española» sobre «Lucas. Un Evangelio en forma de díptico (Lc // Hch)», Fets dels Apòstols I (Ac 1-12), Santander 13-17 de juliol 1998
Participació en les «XI Jornadas Bíblicas» de la «Asociación Bíbica Española», Ciudad Real, 9-11 setembre 1998
Conferència sobre «El Dios de los pobres en las primeras comunidades cristianas», en «VIII Jornadas Teológicas (15 al 17 de marzo de 1999)», Centro de Estudios Teológicos de Sevilla
Participació en la reunió de la «Associazione Biblica Italiana, 8th Convention of New Testament Studies. The Acts of the Apostles: Historiography and Biography», Torreglia (Padova), 6-8 setembre 1999
Participació en les «XII Jornadas Bíblicas» de la «Asociación Bíblica Española», Avila, 9-11 setembre 1999
Participació en la «XIII Escuela de Verano para educadores de la fe», curs sobre «Marcos, un Evangelio en proceso de formación», Instituto Superior de Ciencias Religiosas y Catequéticas “San Pío X”, Madrid, 3-7 juliol 2000
Ponència sobre «Les obstacles posés par Jésus et le Saint Esprit à la mission de Paul, selon le codex de Bèze», en el Col·loqui Internacional sobre «Le texte du Nouveau Testament et ses témoins avant 200», Lille, 10-13 de juliol 2000
Direcció del «Curso de Verano de la Asociación Bíblica Española» sobre «Lucas. Un Evangelio en forma de díptico (Lc // Hch)», Fets dels Apòstols II (Ac 13-28), Santander 17-21 de juliol 2000
Participació en les «XIII Jornadas Bíblicas de la Asociación Bíblica Española» sobre «La inspiración profética», Tarazona, 11-13 setembre 2000
Participació en la «XIV Escuela de Verano para educadores de la fe», curs sobre «La progresiva formación del Evangelio de Marcos: Análisis de la primera redacción», Instituto Superior de Ciencias Religiosas y Catequéticas “San Pío X”, Madrid, 2-6 juliol 2001
Participació en els «Cursos de Verano de El Escorial», seminari sobre «Biblia y Helenismo. La influencia del pensamiento griego en la formación del Cristianismo», ponència: «Confrontación en la iglesia primitiva: el círculo hebreo y el helenista en la obra de Lucas (Evangelio y Hechos de los Apóstoles», San Lorenzo de El Escorial, 13-17 agost 2001
Participació en el Cicle Ramon Llull, «El futur del cristianisme. El pensament teològic als inicis del segle XXI», ponència: «El pluralisme de les comunitats primitives en l'obra de Lluc i la seva actualitat», 2-25 octubre 2001.
Participació en les Jornades sobre «Religión y filosofía en la historia del pensamiento», ponència: «El gran fracaso de Pablo en el Areópago de Atenas», 25 febrer 2002
Direcció de la «IX Settimana Studi Biblici», sobre «Da Gerusalemme ad Antiochia», Centro Studi Biblici «G. Vannucci», Montefano (Italia) 8-13 juliol 2002
Participació en el «Society of Biblical Literature International Meeting; Cambridge, England; 20-25 July, 2003», amb la comunicació: «The Gradual Awakening of Paul's Awareness of his Mission to the Gentiles»
Participació en la «Studiorum Novi Testamenti Societas, 59th General Meeting; Barcelona; 3-7 August 2004», amb la comunicació presentada al Seminari sobre Crítica Textual del Nou Testament, en col·laboració amb J. Read-Heimerdinger: «A Presentation of the Message of Acts in Codex Bezae»
Participació en «The Fourth Birmingham Colloquium on the Textual Criticism of the New Testament; Birmingham, England; 18-21 April 2005», comunicació: «Encuesta (Quest) sibre las vv.ll. de D05 marcadas com p) en el aparato crítico de 27GNT y la Synopsis»
Conferència pronunciada en les «XVII Jornadas de la Asociación Bíblica Española, Ourense, 12-15 septiembre 2005» sobre el tema general «En los orígenes del cristianismo»
Participació en les «XXX Jornadas de la Asociación Bíblica Española, Bilbao, 12-21 junio 2019», comunicació en el Seminari «Orígenes del Cristianismo»: «Graves deficiencias en la transmisión de la obra de Lucas, ejemplificadas en los Prolegómenos del segundo volumen (Hch 1,1-14) y en la Substitución del duodécimo apóstol (1, 15-26)»
Rius-Camps, Josep. El dinamismo trinitario en la divinización de los seres racionales según Orígenes. Roma: Pontificium Institutum Orientalium Studiorum (Orientalia Christiana Analecta 188), 1970.
Origeniana. Premier Colloque International des études origéniennes(Montserrat, 18-21 septembre 1973), dirigit per Henri Crouzel – Gennaro Lomiento – Josep Rius-Camps. Bari, 1978.
Nou Testament, traducció catalana de Josep Rius-Camps, Joan Vergés i Rosa Porter, amb la col·laboració de Josep Ruaix. Madrid: Cristiandad, 1978.
Rius-Camps, Josep. The Four Authentic Letters of Ignatius, the Martyr: A Critical Study based on the Anomalies Contained in the Textus Receptus.Roma: Pontificium Institutum Orientalium Studiorum (Orientalia Christiana Analecta 213), 1979.
Mateos, Juan, i Juan Barreto. El Evangelio de Juan. Análisis lingüístico y comentario exegético. Amb la col·laboració d'Enrique Hurtado, Josep Rius-Camps i Angel Urbán. Madrid: Cristiandad, 1979.
Rius-Camps, Josep. El camino de Pablo a la misión de los paganos. Comentario lingüístico y exegético a Hch 13-28. Madrid: Cristiandad, 1984.
Rius-Camps, Josep. El Peri Archon d'Orígenes. Radiografia del primer tractat de teologia dogmàtico-sapiencial. Barcelona: Facultat de Teología de Barcelona, 1985.
Orígenes. Tractat sobre els Principis. Introducció i edició a cura de J. Rius-Camps. Barcelona: Laia (Col·lecció de textos filosòfics 49), 1988.
Rius-Camps, Josep. De Jerusalén a Antioquía: Génesis de la iglesia cristiana. Comentario lingüístico y exegético a Hch 1-12. Córdoba: El Almendro, 1989.
Rius-Camps, Josep. L'èxode de l'homelliure. Catequesi de Reixac sobre l'Evangeli de Lluc. Barcelona: Claret, 1989. (Segona edició ampliada, Barcelona: Claret, 1993).
Rius-Camps, Josep. El Éxodo del hombre libre. Catequesis sobre el Evangelio de Lucas. Trad. cast. notablement ampliada. Córdoba: El Almendro, 1991.
Rius-Camps, Josep. L‘esodo dell/uomo libero. Catechesi sul vangelo di Luca. Trad. ital. de Bruno Pistocchi. Roma: Borla, 1992.
Rius-Camps, Josep. Evangelho de Lucas: O êxodo do homem libre.Trad. port. de Joâo Rezende Costa. Sâo Paulo: Paulus 1995.
Rius-Camps, Josep, Jordi Sánchez Bosch i Salvador Pié i Ninot(eds.). In medio Ecclesiae: Miscel·lània en homenatge al Prof. Dr. Isidre Gomà i Civit.Barcelona: RCatT 14, 1989.
Romero Pose, Eugenio (ed.), con la colaboración de Josep Rius-Camps y Josep Montserrat Torrens. Pléroma: Saluscarnis: Homenaje a Antonio Orbe, S.I. Santiago de Compostela: Instituto Teológico Compostelano, 1990.
Rius-Camps, Josep. Comentari als Fets dels Apòstols, Vol. I: «Jerusalem»: Configuració de l'església judeocreient (Ac 1,1-5,42). Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya – Editorial Herder, 1991.
Rius-Camps, Josep. L'abdicació de Pere.Catequesi de Reixac sobre els Fets dels Apòstols (I).Barcelona: Claret, 1993.
Rius-Camps, Josep. Comentarials Fets dels Apòstols, Vol. II: «Judea i Samaria»: Gènesi de l'església cristiana a Antioquia (Ac 6,1-12,25).Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya – Editorial Herder, 1993.
Rius-Camps, Josep, i Francesc Torralba Roselló (eds.). Pensar en diàleg: Miscel·lània en homenatge al Prof. Dr. Eusebi Colomer. Barcelona:RCatT 19, 1994.
Rius-Camps, Josep. Comentari als Fets dels Apòstols, Vol. III: «Fins als confins de la terra»: Primera i segona fases de la missió al paganisme (Ac 13,1-18,23).Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya – Editorial Herder, 1995.
Orígenes, Tractat dels Principis. Introducció, text revisat, traducció i notes de Josep Rius-Camps, 2 vols. Barcelona: Fundació Bernat Metge (Vols. 309 i 310), 1998.
Rius-Camps, Josep, i Salvador Pié-Ninot (eds.). La humanitat a la recerca de Déu: Miscel·lània en homenatge al Prof. Dr. Josep M. Rovira Belloso. Barcelona:RCatT 25, 2000.
Rius-Camps, Josep. Comentari als Fets dels Apòstols, Vol. IV: D'Efes a Roma, amb marrada a Jerusalem: Tercera i quarta fases de la missió al paganisme (Ac 18,24-28,31). Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya – Editorial Herder, 2000.
Ignasi d'Antioquia. Cartes. Introducció, text revisat, traducció i notes de Josep Rius-Camps, 2 vols. Barcelona: Fundació Bernat Metge (Vols. 327 i 328), 2001.
Rius-Camps, Josep, i Jenny Read Heimerdinger. The Message of Acts in Codex Bezae. A Comparison with the Alexandrian Tradition. Vol. I. Acts 1.1-5.42: Jerusalem. London-New York: T&T Clark International, 2004; Vol. II. Acts 6.1–12.25: From Judaea and Samaria to the Church in Antioch. London-New York: T&T Clark, 2006; Vol. III. Acts 13.1-18.23: The Ends of the Earth. First and Second Phases of the Mission to the Gentiles. London-New York: T&T Clark, 2007; Vol. IV. Acts 18.24–28.31: Rome. London-New York: T&T Clark, 2009.
Orígenes. Comentari al Càntic dels Càntics. Introducció i traducció de J. Rius-Camps.Barcelona: Proa (Clàssics del Cristianisme 98), 2004.
Rius-Camps, Josep. El Evangelio de Marcos: etapas de su redacción. Redacción jerosolimitana, refundición a partir de Chipre, redacción final en Roma o Alejandría. Estella (Navarra): Verbo Divino, 2008.
Rius-Camps, Josep, i Jenny Read-Heimerdinger, El mensaje de los Hechos de los Apóstoles en el Códice Beza. Una comparación con la tradición alejandrina. Traducción de José Pérez Escobar. Tomo I: De Jerusalén a la Iglesia de Antioquía: Hechos 1–12. Estella (Navarra): Verbo Divino, 2009.Tomo II: De Antioquía a los confines de la tierra, Roma: Hechos 13–28. Estella (Navarra): Verbo Divino, 2010.
Lluc. Demostració a Teòfil. Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza. Edició i traducció de Josep Rius-Camps i Jenny Read-Heimerdinger. Edició bilingüe. Barcelona: Fragmenta, 2009.
Rius-Camps, Josep.Diari de Teòfil: La Demostració de Lluc (Evangeli i Fets dels Apòstols) narrada per Teòfil a la seva mare. Barcelona: Fragmenta, 2011.
Lucas. Demostración a Teófilo. Evangelio y Hechos de los Apóstoles según el Códice Beza. Edición y traducción de Josep Rius-Camps y Jenny Read-Heimerdinger. Edición bilingüe. Barcelona: Fragmenta, 2012.
Luke's Demonstration to Theophilus. The Gospel and the Acts of the Apostles According to Codex Bezae. Edited by Josep Rius-Camps and Jenny Read-Heimerdinger. English translation by Helen Dunn and Jenny Read-Heimerdinger. London-New York: Bloomsbury – T&T Clark, 2013.
Read-Heimerdinger, Jenny, and Josep Rius-Camps (eds.).A Gospel Synopsis of the Greek Text of Matthew, Mark and Luke: A Comparison of Codex Bezae and Codex Vaticanus. Leiden: Brill, 2014.
Rius-Camps, Josep. Diario de Teófilo. La demostración de Lucas (Evangelio y Hechos) narrada por Teófilo a su madre. Trad. castellana de Carmen Martínez de Sas y Juan Egea. Estella (Navarra): Verbo Divino, 2018.
Rius-Camps, Josep. De Lluc a Teòfil: Cicle C dels evangelis dominicals.Barcelona: Edimurtra, 2021.
«Epístola als Hebreus» (traducció catalana de l'original grec), Bíblia, Barcelona: Fundació Bíblica Catalana, 1968.
«Comunicabilidad de la naturaleza de Dios según Orígenes I.» Orientalia Christiana Periodica XXXIV (1968): 5-37.
«Comunicabilidad de la naturaleza de Dios según Orígenes II.» Orientalia Christiana Periodica XXXVI (1970): 201-247.
«Comunicabilidad de la naturaleza de Dios según Orígenes III.» Orientalia Christiana Periodica XXXVIII (1972): 430-453.
«La suerte final de la naturaleza corpórea según el Peri Archon de Orígenes.» Vetera Christianorum 10 (1973): 1-14.
«Orígenes y su reflexión sobre la Trinidad.» La Trinidad en la tradición prenicena (Semanas de Estudios Trinitarios 7). Salamanca, 1973: 191-213.
«Els carismes, signes de la presència de l'Esperit en la comunitat cristiana», en De la fe a la teologia. Barcelona: Facultat de Teologia de Barcelona, 1973: 155-192.
«Comunicabilidad de la naturaleza de Dios según Orígenes IV.» Orientalia Christiana PeriodicaXL (1974): 344-363.
«Orígenes y Marción. Carácter preferentemente antimarcionita del Prefacio y del Segundo Ciclo del Peri Archon.» Origeniana (Quaderni di «Vetera Christianorum» 12). Bari, 1975: 297-312.
«Las Pseudoclementinas. Bases filológicas para una nueva interpretación.»Revista Catalana de Teologia I (1976): 79-158.
«Memoria del hombre y memoria del Espíritu.» Estudios Trinitarios 10 (1976): 13-49.
«Las Cartas auténticas de Ignacio, el obispo de Siria.» Revista Catalana de Teologia II (1977): 31-149.
«Sucesión y ministerios en las Pseudoclementinas.» EnTeología del sacerdocio 9: La potestad de orden en los primeros siglos. Burgos, 1977: 165-215.
«La interpolación en las Cartas de Ignacio. Contenido, alcance, simbología y su relación con la Didascalía.» Revista Catalana de Teologia II (1977): 285-371.
«Breus comentaris exegètics al llibre de la Saviesa.» En La Bíblia dia a día. Barcelona (Associació Bíblica de Catalunya), 1980: 399-416.
«Qüestions sobre la doble obra lucana. I. La darrera pujada de Pau a Jerusalem: ‘desviació’ del camí cap a Roma.» Revista Catalana de Teologia V (1980): 1-94.
«Qüestions sobre la doble obra lucana. II. Qui és Joan, l'anomenat “Marc”?» Revista Catalana de Teologia V (1980) : 297-329.
«La hipótesis origeniana sobre el fin último. Intento de valoración.» En Archè e Telos. L'antropologia di Origene e di Gregorio di Nissa. Analisi storico-religiosa. Atti del Colloquio, Milano, 17-19 maggio 1979. Milano, 1981: 58-121.
«Pastor d'ovelles sense pleta.» Qüestions de Vida Cristiana 107 (1981): 20-29.
«L'esdevenir de la teologia i del mètode teològic en els primers autors de llengua grega.» En El método en teología. Actas del I Symposion de Teología Histórica. València 1981, 31-92.
«Qüestions sobre la doble obra lucana. III. L'aparició/desaparició del “nosaltres” en el llibre dels Fets: un simple procediment teològico-literari?» Revista Catalana de Teologia VI (1981): 1-40.
«¿Constituye Lc 3,21-38 un sólo período? Propuesta de un cambio de puntuación.» Biblica 65 (1984): 189-209.
«Qüestions sobre la doble obra lucana. IV. Lc 10,25-19,30: una perfecta estructura concèntrica dins la Secció del Viatge (9,51-19,46).» Revista Catalana de Teologia VIII (1983): 283-358.
«ElsDotze i els Setanta.» Butlletí de l'Associació Bíblica de Catalunya, Suplement n. 3 (1983): 32-48.
«Qüestions sobre la doble obra lucana. V. Estructura i funció significativa del Tercer Cicle o Secció de les Recognicions (Lc 6,12-9,50).» Revista Catalana de Teologia IX (1984): 269-329.
«Fonts i formes del pensament origen.» Enrahonar13 (1986): 57-83.
«Jesús, el pueblo de Dios y la Iglesia según Lucas-Hechos. La iglesia cristiana alternativa al pueblo de Israel y a la iglesia judeocreyente.» Misión abierta 5/6 (1986): 69-88.
«¿Bautismo o confirmación?» Teología y Catequesis 21 (1987): 13-23.
«Un papir litúrgic inspirat en Ignasi d'Antioquia?» En S. Janeras (ed.),Miscel·lània papirològica Ramon Roca-Puig. Barcelona, 1987: 285-292.
«Praxis de los primeros creyentes. La ideología condiciona la misión.» Misión abierta 3 (1987): 78-100.
«L'elecció de Maties. Restauració pòstuma del nou Israel.» Revista Catalana de Teologia XII (1987): 1-28.
« Localisation à l'intérieur du De Principiis d'Origène-Rufin de certains extraits sur les êtres raisonnables conservés par Jerôme. » Vigiliae Christianae 41 (1987) : 209-225.
«¿Subordinacianismo en Orígenes?» En L. Lies (ed.), Origeniana Quarta. Die Referate des 4. Internationales Origeneskongresses (Innsbruck, 2.-6. September 1985). Inssbruck: Tyrolia Verlag, 1987: 154-186.
«Diversificación de los ministerios en el área siro-helenista: de Ignacio de Antioquía a las Constituciones Apostólicas.» EnTeología y Magisterio: III Jornadas de Estudio de la Asociación de Teólogos Juan XXIII. Salamanca: Sígueme, 1987: 75-113.
«Los diversos estratos redaccionales del Peri Archon de Orígenes.» Recherches Augustiniennes XXII (1987): 5-65.
«Pentecostés versus Babel. Estudio crítico de Hch 2.» Filología Neotestamentaria I (1988): 35-61.
«L'epistolari d'Ignasi d'Antioquia (I): Carta als Tral·lians.» Revista Catalana de Teologia XIII (1988): 23-58.
«Ignacio de Antioquía, ¿testigo ocular de la muerte y resurrección de Jesús?» Biblica 70 (1989): 449-473.
«La Carta de Policarpo a los filipenses, ¿aval de la recopilación ‘policarpiana’ o credenciales del nuevo obispo Crescente?» En Eugenio Romero Pose(ed.), Pléroma: Saluscarnis. Miscelánea A. Orbe. Santiago de Compostela, Instituto Teológico Compostelano, 1990: 141-171.
«L'epistolari d'Ignasi d'Antioquia (II): Carta als Romans.» Revista Catalana de Teologia XIII (1988): 275-314.
«El καὶ αὐτόςen los encabezamientos lucanos, ¿una fórmula anafórica?» Filología Neotestamentaria II (1989): 187-192.
«Els tres sumaris dels Fets dels Apòstols (Ac 2,41-47; 4,32-5,16 i 19,11-19)», In medio Ecclesiae. Miscel·lània I. Gomà.Revista Catalana de Teologia XIV (1989): 243-255.
«Arcaísmos en la teología de Ignacio de Antioquía.» Studia Patristica XXI (1989): 175-184.
«L'epistolari d'Ignasi d'Antioquia (III): Carta als Magnesis.» Revista Catalana de Teologia XV (1990): 239-270.
«La figura de Pedro en la doble obra lucana.» En R. Aguirre Monasterio (ed.), Pedro en la iglesia primitiva. Institución San Jerónimo – Editorial Verbo divino, 1991: 61-99.
«Els grup dels hel·lenistes i la missió.» Butlletí de l'Associació Bíblica de Catalunya 40 (1991): 6-27.
«Die echten Briefe des Ignatius von Antiochien», arran dels deu anys de l'aparició de l'obra The Four Authentic Letters of Ignatius, the Martyr. Revista Catalana de Teologia XVI (1991): 67-103.
«(Los) Orígenes del cristianismo. Perspectiva de Lucas (Hch I-XII).» Biblia y Fe XVIII (1992): 361-406.
«Orígenes (de Alejandría) frente al desafío de los Gnósticos.» En Robert J. Daly (ed.), Origeniana Quinta.Leuven: Leuven University Press – Peeters, 1992: 57-78.
«L'epistolari d'Ignasi d'Antioquia (IV): Carta espúria als Filadelfis, segona part de la primitiva carta d'Ignasi als Magnesis.» Revista Catalana de TeologiaXVII (1992): 43-84.
«Els preveres, successors dels Apòstols, segons una singular tradició de Síria (Ignasi, Didascàlia, Constitucions Apostòliques).» En Miscel·lània en honor del Cardenal Narcís Jubany i Arnau, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992: 545-554.
«El seguimiento de Jesús, «el Señor», y de su Espíritu en los Prolegómenos de la misión (Hch 1-12).» Estudios Bíblicos LI (1993): 73-116.
«El discurs de Pere davant Corneli, interromput per l'Esperit Sant.» En Tradició i traducció de la paraula. Miscel·lània Guiu Camps, Montserrat: Associació Bíblica de Catalunya – Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993: 169-188.
«Conflictos en la iglesia primitiva.» Exodo 19 (1993): 28-33.
«María, la madre de Jesús, en los Hechos de los Apóstoles.» Ephemerides Mariologicae 43 (1993): 263-275.
«Origen lucano de la perícopa de la mujer adúltera (Jn 7,53-8,11).» Filología Neotestamentaria VI (1993): 149-176.
«Las variantes de la recensión Occidental de los Hechos de los Apóstoles (I: Hch 1,1-3).» Filología Neotestamentaria VI (1993): 59-68.
«Los presbíteros, como contradistintos del obispo, sucesores de los Apóstoles, según una singular tradición siríaca: Ignacio, Didascalía, Constituciones Apostólicas.» Laurentianum 34 (1993): 209-225.
«L'epistolari d'Ignasi d'Antioquia (V): Carta d'Ignasi als Efesis.» Revista Catalana de Teologia XVIII (1993): 25-76.
«Las variantes de la recensión Occidental de los Hechos de los Apóstoles (II: Hch 1,4-14).» Filología Neotestamentaria VI (1993): 219-230.
«La misión hacia el paganismo avalada por el Señor Jesús y el Espíritu Santo (Hch 13-15).» Estudios Bíblicos LII (1994): 341-360.
«Pablo y el grupo de «nosotros» en Filipos: dos proyectos de evangelización en conflicto (Hch 16,11-40).» Laurentianum LII (1994): 519-522.
«Jesús y el Espíritu Santo conducen la misión hacia Europa (Hch 16,1-18,22).» Estudios Bíblicos LII (1994): 517-533.
«Las variantes de la recensión Occidental de los Hechos de los Apóstoles (III: Hch 1,15-26).» Filología Neotestamentaria VII (1994): 53-64.
«“Realitat” o “aparença”: el ser o no ser del Cristianisme, segons Ignasi, el bisbe de Síria», Pensar en diàleg. Miscel·lània en homenatge al Prof. Dr. Eusebi Colomer, Revista Catalana de Teologia XIX (1994): 67-78.
«Las variantes de la recensión Occidental de los Hechos de los Apóstoles (IV: Hch 2,1-13).» Filología Neotestamentaria VII (1994): 197-208.
«Tres comunitats presidides per dones en els Fets dels Apòstols.» Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya, Suplement n. 7 (1994): 105-120.
«Cuatro paradigmas del Pentateuco refundidos en los Hechos de los Apóstoles.» Estudios Bíblicos LIII (1995): 25-54.
«Indicios de una redacción muy temprana de las cartas auténticas de Ignacio (ca. 70-90 d.C.).»En M. Simonetti i P. Siniscalco (eds.), Studi sul Cristianesimo antico e moderno in onore de Maria Grazia Mara, dins Augustinianum XXXV (1995): 199-214.
«Ortodòxia o ortopraxi? El concepte d'heretgia en els primers segles del Cristianisme.» Qüestions de Vida Cristiana 176 (1995): 7-18.
«Las variantes de la recensión Occidental de los Hechos de los Apóstoles (V: Hch 2,14-40).» Filología Neotestamentaria VIII (1995): 63-78.
«Las variantes de la recensión Occidental de los Hechos de los Apóstoles (VI: Hch 2,41-47).» Filología Neotestamentaria VIII (1995): 199-208.
« Le substrat grec de la version latine des Actes dans le codex de Bèze. »En D. C. Parker i C. B. Amphoux (eds.), Codex Bezae. Studies from the Lunel Colloquium. June 1994. Leiden – New York – Köln: Brill, 1996: 271-295.
«Las variantes de la recensión Occidental de los Hechos de los Apóstoles (VII: Hch 3,1-26).» Filología Neotestamentaria IX (1996): 61-76.
«L'epistolari d'Ignasi d'Antioquia (VI): Carta espúria als Esmirnesos, segon part de la primitiva Carta d'Ignasi als Efesis.» Revista Catalana de TeologiaXXI (1996): 19-55.
«Una obra desencuadernada durante casi dos milenios» i «Los Hechos de los Apóstoles, segunda parte del tercer Evangelio.» En J. Rius-Camps (coord.) «La obra de Lucas.» Reseña Bíblica 10 (1996): 31-35 i 36-44.
«Las variantes de la recensión Occidental de los Hechos de los Apóstoles (VIII: Hch 4,1-22).» Filología Neotestamentaria IX (1996): 201-216.
«El protognosticismo de los docetas en las cartas de Ignacio, el obispo de Siria (IEph-ISm e ITr), y sus conexiones con los evangelios contemporáneos.» Studia Patristica XVI (1997): 172-195.
«La compareixença de Pau davant l'Areòpag d'Atenes: primer contacte del cristianisme amb la filosofia grega.» En La Bíblia i el Mediterrani II.Scripta Biblica 2 (1997): 203-223.
«Dos versiones divergentes de la llamada de los primeros discípulos (Lc 5,1-11) según D05 (d) y P75-B03 (vg).» En Marinella Perroni i Elmar Salmann (eds.),Patrimonium fidei: Festschrift für Magnus Löhrer und Pius-Ramon Tragan. Roma: Studia Anselmiana, 1997: 437-453.
«L'evangelista Mateu i l'apòstol Ignasi en confrontació amb els cercles docetes de Síria.» En Joan Busquets i Maria Martinell (eds.),Fe i teologia en la història. Estudis en honor del Prof. Dr. Evangelista Vilanova. Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya – Istituto per le Scienze Religiose (Bologna) –Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997: 287-301.
«Las variantes de la recensión Occidental de los Hechos de los Apóstoles (IX: Hch 4,23-31).» Filología Neotestamentaria X (1997): 99-104.
«L'epistolari d'Ignasi d'Antioquia (VII): Carta espúria a Policarp, part de la cloenda de la primitiva Carta d'Ignasi als Efesis.» Revista Catalana de Teologia XXII (1997): 1-45.
«Les variants de la recensió Occidental de l'Evangeli de Marc (I) (Mc 1,1-15).» Revista Catalana de Teologia XXII (1997) : 163-177.
«Les variants de la recensió Occidental de l'Evangeli de Marc (II) (Mc 1,16-28).» Revista Catalana de Teologia XXII (1997): 409-419.
«Les variants de la recensió Occidental de l'Evangeli de Marc (III) (Mc 1,29-39).» Revista Catalana de Teologia XXIII (1998): 195-205.
«Simón (Pedro) se autoexcluye de la llamada de Jesús al seguimiento.» Estudios Bíblicos LVII (1999): 565-587.
«Las variantes de la recensión Occidental de los Hechos de los Apóstoles (X: Hch 4,32-5,16).» Filología Neotestamentaria XI (1998): 107-122.
«Les variants de la recensió Occidental de l'Evangeli de Marc (IV) (Mc 1,40-2,17).» Revista Catalana de Teologia XXIII (1998): 401-419.
«La utilización de la Profecía de Joel (Jl 2,28-32a LXX) en el Discurso de Pedro (Hch 2,14-21): Estudio Comparativo de Dos Tradiciones Manuscritas.» En D.G.K. Taylor (ed.), Studies in the Early Text of the Gospels and Acts. The Papers of the First Birmingham Colloquium on the Textual Criticism of the New Testament. Birmingham: Birmingham University Press, 1999: 245-270.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (V) (Mc 2,18-3,7ª.)» Revista Catalana de Teologia XXIV (1999): 215-230.
«Las variantes del texto Occidental de los Hechos de los Apóstoles (XI: Hch 5,17-42).» Filología Neotestamentaria XII (1999): 107-121.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (VI-VII) (Mc 3,7b-4,35).» Revista Catalana de TeologiaXXIV (1999): 419-459.
«Las variantes del texto Occidental de los Hechos de los Apóstoles (XII: Hch 6,1-7,22).» Filología Neotestamentaria XIII (2000): 89-109.
«El ciego de Betsaida/Betania (Mc 8,22-26).» Estudios Bíblicos 58 (2000): 289-307.
«La fracció del pa (sense copa eucarística), ¿gest distintiu de les comunitats lucanes?» En La humanitat a la recerca de Déu.Miscel·lània en homenatge al Prof. Dr. Josep M. Rovira Belloso, dins Revista Catalana de Teologia 25 (2000): 81-93.
«Las variantes de la recensión Occidental de los Hechos de los Apóstoles (XIII: Hch 7,23-8,1a).» Filología Neotestamentaria XIV (2001): 131-148.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (VIII) (Mc 4,35-5,20).» Revista Catalana de TeologiaXXVI (2001): 169-186.
«El pluralisme de les comunitats primitives en l'obra de Lluc i la seva actualitat.» En A. Bosch Veciana (dir.), El futur del cristianisme. Sabadell,2001: 95-107.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (IX) (Mc 5,21-6,6).» Revista Catalana de Teologia XXVI (2001) : 365-383.
Rius-Camps, Josep, i Jenny Read-Heimerdinger. «The Variant Readings of the Western Text of the Acts of the Apostles (XIV: Acts 8:1b-40).»Filología Neotestamentaria XV (2002): 111-132.
«La curación del ciego Bartimeo (Mc 10,46-52). Análisis narrativo.» En Rafael Aguirre (ed.), Los milagros de Jesús. Perspectivas metodológicas plurales. Estella (Navarra): Verbo Divino, 2002: 231-246.
Read-Heimerdinger, Jenny, i Josep Rius-Camps, «Emmaous or Oulammaous? Luke's Use of the Jewish Scriptures in the Text of Luke 24 in Codex Bezae.» RevistaCatalana de Teologia XXVII (2002): 23-42.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (X) (Mc 6,6b-31).» Revista Catalana de Teologia XXVII (2002): 185-202.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (XI) (Mc 6,32-52).» Revista Catalana de Teologia XXVII (2002): 451-464.
«The Spelling of Jerusalem in the Gospel of John: The Significance of Two Forms in Codex Bezae.» New Testament Studies 48 (2002): 84-94.
«La comunidad cristiana del obispo de Siria, Ignacio, gravemente amenazada por los poderosos círculos docetas y judaizantes.» En J. J. Fernández Sangrador i Santiago Guijarro Oporto (coords.), Plenitudo Temporis. Miscelánea Homenaje al Prof. Dr. Ramón Trevijano-Echevarría. Salamanca: Pubicaciones Universidad Pontificia, 2002: 269-279.
«Orígenes (c. 185-251).» En Pere Lluís Font (ed.), Història del pensament cristià: Quaranta figures.Barcelona: Fundació Joan Maragall 2002: 119-146.
«Le Codex de Bèze. Une lecture différente de l'oeuvre de Luc.»Dossiers d'Archéologie :«Saint Luc» 279 (2002-2003) : 56-63.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (XII) (Mc 6,53-7,23).» Revista Catalana de Teologia XXVIII (2003): 197-212.
Rius-Camps, Josep, i Jenny Read-Heimerdinger. «The Variant Readings of the Western Text of the Acts of the Apostles (XV): (Acts 9:1-30).»Filología Neotestamentaria XVI (2003): 133-146.
«The Gradual Awakening of Paul's Awareness of His Mission to the Gentiles.» En T. Nicklasi M. Tilly (coords.), The Book of Acts as Church History: Text, Textual Traditions and Ancient Interpretations. Berlin-New York: de Gruyter, 2003: 281-296.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (XIII) (Mc 7,24-8,9).» Revista Catalana de Teologia XXVIII (2003): 471-488.
«Le codex de Bèze: une lecture différente de l'œuvre de Luc.» Saint Luc, évangeliste et historien, Cahiers d’Archéologie 279 (2003) : 56-63
«Les obstacles mis à la mission de Paul par le Seigneur Jésus et le Saint Esprit, d'après les leçons du Codex de Bèze.» En Christian-Bernard Amphouxi J. Keith Elliott (eds.), The New Testament Text in Early Christianity. Proceedings of the Lille colloquium, July 2000. Lausanne: Éditions du Zèbre, 2003: 263-274.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (XIV) (Mc 8,10-9,1).» Revista Catalana de TeologiaXXIX (2004): 157-178.
Rius-Camps, Josep, i Jenny Read-Heimerdinger, «The Variant Readings of the Western Text of the Acts of the Apostles (XVI): (Acts 9:31-11:18).»Filología Neotestamentaria XVII (2004): 45-88.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (XV) (Mc 9,2-29).» Revista Catalana de TeologiaXXIX (2004): 455-475.
Rius-Camps, Josep, I Jenny Read-Heimerdinger. «After the Death of Judas. A Reconsideration of the Status of the Twelve Apostles.» RevistaCatalana de Teologia XXIX (2004): 305-333.
«La figura de Simó Pere i el seu procés de conversió en Lc-Ac.» En Perdó i Reconciliació en la tradició cristiana. Scripta Biblica 5 (2004): 67-90.
«La fracción del pan, sin copa eucarística, característica de las comunidades lucanas.» En J. Campos Santiago i V. Pastor Julián (eds.), Actas del Congreso internacional “Biblia, memoria histórica y encrucijada de culturas.” Zamora: Asociación Bíblica Española, 2004: 486-503.
«El mesianismo de Jesús investigado por el rabino Lucas a partir de sus fuentes judías y cristianas. Un escrito a modo de “Demostración” (ἐπίδειξις) dirigido al sumo sacerdote Teófilo.» Estudios Bíblicos LXIII (2005): 527-557.
Rius-Camps, Josep, i Jenny Read-Heimerdinger. «The Variant Readings of the Western Text of the Acts of the Apostles (XVII): (Acts 11:19-12:25).»Filología Neotestamentaria XVIII (2005): 137-167.
«L'home i la dona “afaiçonats segons la Imatge de Déu”, en el primer volum de l'obra de Lluc.» Revista Catalana de Teologia XXX (2005): 267-288.
«TO RHMA O EIPEN IHN, un error del copista del Còdex Bezae o la lliçó original de Mc 14,72.» Revista Catalana de Teologia XXXI (2006): 429-438.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (XVI) (Mc 9,30-10,52).» Revista Catalana de Teologia XXXI (2006): 193-237.
«El hebreo José, figura de Jesús y del joven que lo substituyó en la parte final del Evangelio de Marcos.» Estudios Bíblicos LXIV (2006): 657-669.
Rius-Camps, Josep, i Jenny Read-Heimerdinger. «The Variant Readings of the Western Text of the Acts of the Apostles: (Acts 13:1-12).» Filología Neotestamentaria XIX (2006): 99-112.
«Codex Bezae Cantabrigiensis (D05): intercambios consonánticos en la obra de Lucas (Lc y Hch).» Collectanea Christiana Orientalia 3 (2006): 243- 267.
«“Nazareno” y “Nazoreo”, con especial atención al Códice Bezae.» En R. Pierri (ed.), Grammatica intellectio Scripturae. Studi filologici in onore di padre Lino Cignelli. Jerusalem: Franciscan Printing Press (2006): 183-204.
«Confrontación en la iglesia primitiva: el círculo hebreo y el helenista en la obra de Lucas (Evangelio y Hechos de los Apóstoles).» En Antonio Piñero (ed.), Biblia y helenismo. Córdoba: El Almendro, 2006: 261-306.
«The Pericope of the Adulteress Reconsidered: The Nomadic Misfortunes of a Bold Pericope.» New Testament Studies 53 (2007): 379-405.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (XVII) (Mc 11,1-26).» Revista Catalana de TeologiaXXXII (2007): 205-226.
«El naixement de l'Esglèsia. Un part difícil sembrat d'obstacles.» Quaderns Espai Obert 27. Barcelona: Claret, 2007.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (XVIII) (Mc 11,27-12,17).» Revista Catalana de Teologia XXXII (2007): 387-419.
«Le Codex de Bèze: base indispensable pour une édition de l'Évangile de Marc.» Collectanea Christiana Orientalia V (2008) : 167-192.
«El Evangelio secreto de Marcos autenticado por el Códice Beza.» Fortunatae 19 (2008): 167-192.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (XIX) (Mc 12,18-44).» Revista Catalana de Teologia XXXIV (2009): 259-275.
«Simó Pere, ¿fou des dels inicis realment deixeble de Jesús?.» En La veritat i la mentida. Scripta Biblica 10 (2010): 139-153.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (XX)(Mc 13,1-14,11).»
Revista Catalana de TeologiaXXXVI (2011) : 285-230.
«Les fonts patrístiques del Gnosticisme. Descripció i avaluació.» Revista Catalana de Teologia XXXVII (2012): 29-43.
«Profecia versus apologia: les repetides apologies de Pau contrastades amb el lòguion de Jesús de Lc 12,11-12 i 21,14-15.»En Pau, fundador del cristianisme?Scripta Biblica 12 (2012): 163-174.
«¿Hi ha graus de participació en l'Esperit Sant en l'obra de Lluc?» En L’Esperit Sant en la Bíblia. Scripta Biblica 13 (2013): 219-231.
«El càntic de la vinya en els sinòptics.» En Relectures de l’Escriptura a la llum del Vaticà II (I) “La vinya.”Scripta Biblica 14 (2014): 151-170.
«Les diverses comunitats post pasquals de creients en la Demostració a Teòfil de Lluc.» En Església i comunitats jueves i cristianes en el món bíblic i postbíblic. Scripta Biblica 16 (2017): 125-144.
«"L'adhesió a la meva persona t'ha salvat".» En Salvació i salvacions en els escrits bíblics i postbíblics. ScriptaBiblica 17 (2018): 163-183.
«Jesús rechaza de plano la pretensión de los Once de restaurar el círculo de los Doce apóstoles.» Fortunatae 31 (2020): 187-200
Josep Rius-Camps
Teòleg i biblista
Cronologia biogràfica
En Josep Rius-Camps, conegut en el món científic com el professor Rius-Camps, va néixer a Esparreguera el 15 de juny de l’any 1933. Va ser el tercer de dotze germans, nou nois i tres noies.
El seu pare treballà d’ebenista i participà en la construcció i decoració del monestir de Montserrat. La seva mare era mestra, sense exercir professionalment un cop casada, cosa que li permeté encarregar-se de l’educació dels fills i preparar-los per a l’ingrés al Batxillerat i al primer curs per lliure, tal com va fer també amb en J. Rius-Camps. Aviat es traslladaren a viure a Barcelona (1944) i cursà el segon any de Batxillerat a l’institut Balmes i el tercer al Milà i Fontanals. De petit havia manifestat el seu desig de ser capellà i, en acabar el Batxillerat, els seus pares l’enviaren al Seminari Menor de la Conreria. Allí hi va aprendre llatí, grec i matemàtiques, tres matèries que l’enamoraven. Fins i tot va arribar a compondre poemes en llatí.
Realitzà els estudis d’Humanitats al Seminari Menor (1945-1950). Després passà a estudiar Filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona (1950-1953) i tot seguit Teologia durant quatre cursos (1953-1957). El 21 de setembre de 1957 va ser ordenat prevere pel Dr. Gregorio Modrego, a qui va demanar permís i llicència per anar a ampliar els estudis a Roma. Així li ho concedí, assumint ell mateix les despeses dels seus estudis. Estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana (1957-1959), on obtingué la llicenciatura en Teologia l’any 1959.
Tornà a Barcelona i el bisbe Modrego l'envià com a professor al Seminari Menor de la Conreria (1959-1960), d'on ja havia estat alumne. En aquell context inventa una mena de curs Assímil que faciliti l'aprenentatge del llatí al nois que hi estaven estudiant. Ensems, comença a investigar el pensament i l'obra de sant Tomàs d'Aquino. En aquest context, el Dr. Isidre Gomà li suggereix que es dediqui als estudis de Teologia Oriental. Modrego li proposa de tornar a Itàlia a estudiar al Pontifici Institut de Teologia Oriental de Roma, amb tres anys de sou; però el sou no va arribar mai i els tres anys es varen convertir en onze.
A Roma farà els cursos de doctorat a la Pontifícia Universitat Gregoriana (1960-1961) i també la llicenciatura en Teologia Oriental al Pontifici Institut Oriental de Roma (1960-1963). Això l'obligarà a deixar el mestratge del P. William A. Van Roo, S.J., per tal de poder fer la tesi amb un expert en Teologia Oriental, en aquest cas el P. Antonio Orbe S.J. –considerat com el millor estudiós dels gnòstics de tots els temps. Josep Rius-Camps demana al P. Orbe que li suggereixi algun autor oriental de la talla de sant Tomàs. Orbe li proposa que faci una tesi doctoral sobre Orígenes d'Alexandria ( ca . 185-251 dC ). Orbe li fa una recomanació fonamental: «No llegeixi autoritats: vagi de dret al text original grec.» És en aquests anys que en J. Rius-Camps viu al col·legi «Russicum», on té ocasió d'estudiar la llengua de la casa. Tot fent els estudis de Teologia Oriental comença a llegir els grans comentaris i tractats del mestre d'Alexandria.
Fa la petició de la beca Humboldt i, aprofitant una estada del bisbe Modrego a Roma, li demana l' autorització per a poder anar a Alemanya, si se li concedeix la beca, per tal de dur a terme una investigació sobre Orígenes sota la supervisió del Prof. Bernhard Kötting. I així va ser. Entre els anys 1963 i 1966 va ser becari de l'Alexander von Humboldt-Stiftung per a la recerca científica en el marc del «Seminar für Alte Kirchengeschichte» de la Katholisch-Theologische Fakultät de la Universitat de Münster. Mentre és a Alemanya, aconsegueix fer un invent que li permet de treballar amb dues màquines d'escriure: una amb teclat llatí i una altra amb teclat grec amb tota mena de signes imprescindibles per a la crítica textual. El carro pot passar de l'una a l'altra màquina, sense que es mogui el conjunt de les sis còpies, del text original, de la tesi que li cal presentar.
La tesi arribà a bon port l'any 1968 i li permeté d'obtenir el doctorat en Ciències Eclesiàstiques Orientals pel Pontifici Institut Oriental de Roma. El títol de doctor li va ser convalidat pel títol de doctor de la Universitat de Münster, de manera que adquiria validesa oficial a la República Federal d'Alemanya. En aquell moment es va fundar la Facultat de Teologia de Barcelona (Secció sant Pacià) i en Josep Rius-Camps en va ser nomenat professor de Teologia Oriental (1967-1969). Va ser reclamat a Alemanya i passà a ser professor assistent de la C àtedra d'Història de l'Església Antiga i Patrologia de la Universitat de Münster (1969-1971). El professor Kötting, el seu mentor a Münster, li anava delegant responsabilitats acadèmiques cada vegada més importants, però finalment optà per deixar aquell país i tornar a Barcelona; aquí va ser nomenat professor adjunt de la Facultat de Teologia, el 1971, professor agregat, el 1973 i professor ordinari (1978-2002). Hi va fundar i ha estat dirigint (encara actualment) el Seminari de Teologia dels Escriptors Pre-nicens (des de 1982). I a partir de l'any 2003 va rebre el reconeixement de professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya.
Fou professor convidat de Patrologia Oriental en el Pontifici Institut Oriental de Roma (1970-1979) i també professor convidat de Patrologia Grega a l'Institut Patrístic Augustinianum de Roma (1971-1979) mentre alternava la docència a la Facultat de Teologia de Barcelona.
Va ser membre fundador a Roma de l'equip de recerca «Lectura del Nuevo Testamento», que es formà al voltant del professor Juan Mateos. Va col·laborar en el comentari a l'Evangeli segons Joan de Mateos ( El Evangelio de Juan. Análisis lingüístico y comentario exegético ) i en l'anotació de l'obra de Lluc en el Nou Testament amb notes i comentaris de Mateos. A partir dels criteris de traducció que Mateos havia anat desenvolupant amb el seu grup de col·laboradors a Roma entre els anys 1970 i 1979, Rius-Camps va fer una traducció del Nou Testament al català de gran interès: Nou Testament . Traducció catalana de Josep Rius-Camps, Joan Vergés i Rosa Porter, amb la col·laboració de Josep Ruaix (1978).
És membre de moltes societats científiques: Associació de Teòlegs Catalans, Associació Bíblica de Catalunya, Asociación Bíblica Española, equip de recerca «Lectura del Nuevo Testamento», Fundació Bíblica Catalana, i Studiorum Novi Testamenti Societas. Una de les tasques científiques més importants que ha fet en el marc de la Facultat de Teologia, ha estat dotar la institució d'un instrument d'expressió i recerca científica, fonamentalment en llengua catalana: la Revista Catalana de Teologia . Rius-Camps la va fundà el 1975 i la va dirigir des de l'any 75 fins el 2008.
També cal dir que, durant l'última dècada del segle XX, Rius-Camps impartí docència en els estudis de Teologia desenvolupats en el Centre de Pensament Cristià de Manresa i, posteriorment, en la primera dècada del segle XXI (del 2000 al 2009, impartint les assignatures: Fets dels Apòstols i Primeres Comunitats Cristianes) a l'Institut Superior de Ciències religioses de Vic (ISCRVic). Cal dir, però, que a la mateixa capital del Bages, des de mitjans dels anys 90 i fins a finals del 2020, en el convent de les Caputxines de Manresa, desenvolupà, al llarg de vint-i-cinc anys, un curs sobre Crítica Textual dels Evangelis i Fets dels Apòstols.
Per a una informació més extensa, es pot consultar “Josep Rius-Camps, l’home i l’obra”, de Joan Ferrer i Costa: https://raco.cat/index.php/RevistaTeologia/article/view/234267
Els sis grans temes que han ocupat la vida científica del professor Rius-Camps fins ara han estat: l'obra d'Orígenes d'Alexandria; les Pseudoclementines; les cartes d'Ignasi d'Antioquia; la traducció del Nou Testament; la doble obra de Lluc (Evangeli i Fets dels Apòstols) i l'Evangeli segons Marc. En l'actualitat està treballant sobre l'Evangeli de Joan. Destaquem a continuació les seves principals contribucions en aquestes àrees.
L'anàlisi i traducció de l'obra d'Orígenes d'Alexandria va ser la primera —cronològicament— de les grans columnes que han bastit el gran edifici científic que al llarg dels anys ha anat elaborant. Ha dedicat a l'Alexandrí les obres següents: El dinamismo trinitario en la divinización de los seres racionales según Orígenes, 1970; El Peri Archon d'Orígenes. Radiografia del primer tractat de teologia dogmàtico-sapiencial , 1985; Orígenes. Tractat sobre els Principis, 1988; Orígenes. Tractat dels Principis, 2 vols ., Fundació Bernat Metge 1998; Orígenes. Comentari al Càntic dels Càntics , 2004.
Durant la seva estada a Münster amb el professor Kötting, Josep Rius-Camps va rebre l'encàrrec de representar al catedràtic en un seminari conjunt que es va fer entre catòlics i luterans, de les dues Facultats de Teologia, catòlica i evangèlica. D'allí en sortí un gran estudi que Rius-Camps va fer sobre els escrits de Climent de Roma: «Las Pseudoclementinas: Bases filológicas para una nueva interpretación», publicat en el primer número de la Revista Catalana de Teologia (1976) , que Rius-Camps acabava de fundar .
Juan Mateos, professor al Pontifici Institut Oriental de Roma, va suggerir-li que investigués sobre l'obra del bisbe Ignasi d'Antioquia. Rius-Camps hi dedicà dos llibres, a més de diversos articles científics: The four authentic Letters of Ignatius the Martyr, 1980; i Ignasi d'Antioquia. Cartes . 2 vols., Fundació Bernat Metge 2001.
Fruit de les sessions que porta a terme, des dels inicis dels anys 80, i que encara continuen – recentment de manera telemàtica –, a l'Ermita de Sant Pere de Reixac, neixen, amb caire divulgatiu, però molt afinats, lingüísticament parlant aquests llibres: L'èxode de l'home lliure. Catequesi de Reixac sobre l'Evangeli de Lluc , 1989 –traduït al castellà molt ampliat (1991), a l'italià (1992) i al portuguès (1995). També L'abdicació de Pere. Catequesi de Reixac sobre els Fets dels Apòstols (Primera part: Ac 1-12) ( 1993).
Mentrestant va començar a publicar el gran comentari científic al llibre dels Fets en quatre volums. Aquesta obra és un llibre d'exegesi bíblica en llengua catalana (vegi's Publicacions científiques: llibres).
Mentre s'anaven publicant aquests volums, Rius-Camps, convençut del valor cabdal del Còdex Beza —que considera el text més proper als originals del Nou Testament— per a la transmissió del text del llibre dels Fets dels Apòstols, va participar en el I Col·loqui Internacional sobre el Còdex Beza a Lunel (França), l'any 1994. Allí, va conèixer una investigadora britànica que havia arribat, d'una manera independent, a unes conclusions idèntiques a les que havia formulat Rius-Camps en el seu comentari. Des d'aleshores, la Dra. Read-Heimerdinger, que de manera autodidacta va aprendre el català, va començar una formidable col·laboració intel·lectual amb el professor Rius-Camps, durant quasi tres dècades, fins a l'actualitat.
El primer resultat ha estat, els quatre volums del gran comentari anglès al llibre dels Fets escrit a quatre mans (vegi's Publicacions científiques: llibres). Aquests quatre volums anglesos han estat traduïts al castellà i publicats en dos volums per l'editorial Verbo Divino (2009-2010).
Una altra aportació científica de Josep Rius-Camps en solitari a la ciència bíblica és la curosa edició i estudi literari del text de l'Evangeli de Marc segons el Còdex Beza, El Evangelio de Marcos: etapas de su redacción. Redacción jerosolimitana, refundición a partir de Chipre, redacción final en Roma o Alejandría, 2008. En aquest treball, confirma que el text que coneixem com l'Evangeli segons Marc és el resultat de tres redaccions successives. Aquest llibre conté un gran treball de crítica textual i literària: en apèndix presenta una edició en quatre columnes on edita i anota les variants entre el text grec de Beza (columna A), el text llatí d'aquest còdex (columna B), el text grec del Còdex Vaticà (columna C) i la versió llatina de la Vulgata (columna D).
Un altre fruit de la seva col·laboració amb Read-Heimerdinger ha estat Demostració a Teòfil. Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza , 2009. Es tracta d'un volum en què es recull en una edició esticomètrica en paral·lel amb la traducció catalana, per primera vegada en la història, la doble obra lucana enquadernada de nou. L'obra rebé el Premi Ciutat de Barcelona 2009 en la categoria de traducció catalana. Era la primera vegada que aquesta important distinció s'atorgava a una traducció del text de les Sagrades Escriptures.
La intel·ligència, intuïtiva i creativa, del Dr. Rius-Camps, juntament amb els grans coneixements i investigacions sobre els còdexs i els Evangelis, li han permès confeccionar també una obra narrativa de ficció divulgativa sobre l'Evangeli de Lluc i el Fets, El Diari de Teòfil , 2011, per acostar aquesta obra i les Escriptures al gran públic. El llibre mostra, gràcies a un guió novel·lat, les conclusions de la seva hipòtesi sobre l'autoria, el destinatari i el gènere literari de l'obra de Lluc, fruit de la recerca amb el còdex Beza.
Més recentment veié la llum un dels fruits més madurs de l'estreta col·laboració amb Read-Heimerdinger: la Sinopsi evangèlica del text de Mateu, Marc i Lluc, on hi trobem la comparativa de les respectives variants textuals dels còdexs Beza i Vaticà ( A Gospel Synopsis of the Greek Text of Matthew, Mark and Luke: A Comparison of Codex Bezae and Codex Vaticanus , 2014).
Actualment, Rius-Camps – amb vuitanta-nou anys –, continua investigant i en col·laboració científica amb la Dra. Read-Heimerdinger, ara sobre l'Evangeli de Joan. Segueix dirigint el Seminari de Teologia dels Escriptors Pre-nicens de la Facultat de Teologia de Catalunya, i impartint cursos mensuals via internet. Continua fent conferències i presentacions de llibres, com l'últim que ha publicat recentment, De Lluc a Teòfil. Cicle C dels evangelis dominicals, 2021 . Prepara actualment nous articles científics per a ser publicats pròximament.
Malgrat l'ingent treball d'estudi, amb conferències i publicacions, ha estat membre actiu, des de jove, del Centre Excursionista de Catalunya. Així ha coronat molts cims de tres mil metres, dels Pirineus o els Alps. Té cura de l'hort de l'ermita de Reixac, és un amant de la fotografia i, en aquests moments, a punt de fer la norantena, segueix, cada dia, tenint cura del seu estimat jardí, situat al voltant de casa seva, al costat de l'ermita, on continua vivint, fent recerca individualment i compartida, escrivint, passejant, fent xerrades, i sempre obert i predisposat a seguir-les oferint, compartint les seves «petites troballes» de manera altruista a qui li ho demani.
Comunicació sobre «La suerte final de la naturaleza corpórea según el Peri Arkhôn de Orígenes» en la «Sixth International Conference on Patristic Studies», Oxford, setembre, 1971
Ponència sobre «La doble presencia de Cristo, como Logos y como Sabiduría, según Orígenes» en la «XXXI Semana Española de Teología», Madrid, setembre, 1982
Ponència sobre «Orígenes y su reflexión sobre la Trinidad» en el VII Simposio Internacional de Teología Trinitaria», Salamanca, 1972
Organitzador, juntament amb el P. Henri Crouzel, del «I Colloque Origénien de Montserrat», Montserrat, 1973
Ponència sobre «Orígenes y Marción» en el «I Colloque Origénien de Montserrat»
Ponència sobre «Los carismas en la Escritura» en el «X Simposio Internacional de Teología Trinitaria», Salamanca, 19757
«Master Theme» sobre «Die Pseudoklementinen. Philologische Grundlagen für eine neue Interpretation» dirigit a Oxford amb motiu de la «Seventh International Conference on Patristic Studies», 8-13 setembre, 1975
Ponència sobre «Sucesión y ministerios en las Pseudoclementinas» en el «IX Simposio de Teología del Sacerdocio», Burgos, 1976
Comunicació sobre «Les cartes autèntiques d'Ignasi, el bisbe de Síria» amb ocasió de les XVII Jornades de Biblistes Catalans, Lloret de Mar, 1978
Assistència a l'«VIII Asamblea General de la Institución San Jerónimo», Salamanca, 1979, de la qual passa a ser membre de dret
Ponència presentada al «Colloquio su l'antropologia di Origene e dei Cappadoci: Archê e Telos. Analisi storico-religiosa» sobre «Intento de valoración de la hipótesis origeniana sobre el fin último», Milà, maig, 1979
Conferència pública pronunciada a Oxford amb motiu de la «Eighth International Conference on Patristic Studies» sobre «Die echten Briefe des Märtyrerbischofs Ignatius (Röm., Mg*., Tr*. und Eph*), wiederhergestellt aus den sieben Ignatius-Briefen der mittlerer Rezension», setembre, 1979
Ponència sobre «El devenir de la teología y el método histórico en algunos escritores prenicenos» llegida en el «I Symposion de Teología Histórica», València, maig, 1980
Participació en la «IX Asamblea General de la Institución San Jerónimo», Granada, 1981
Ponència sobre «Cuestiones sobre la doble obra lucana. Estado de la cuestión» presentada en les II Trobades de l'equip «Lectura del Nuevo Testamento», La Herradura (Granada), setembre, 1981
Ponència sobre «El plaer en les comunitats gnòstiques» presentada a les Jornades de Teòlegs Catalans, Salou, desembre, 1981
Participació en la III Trobada de l'equip «Lectura del Nuevo Testamento», La Herradura (Granada), setembre, 1982
Direcció de la Taula Rodona sobre «El Concilio I de Constantinopla y el Espíritu Santo» en el «XVII Simposio de Teología Trinitaria», presentant una ponència sobre «Visión actual del ‘Filioque' en la teología ortodoxa», Salamanca, octubre, 1982
Participació en les XXI Jornades de Biblistes Catalans amb una comunicació sobre «Lc 10,25-18,30: Una perfecta estructura concèntrica dins la Secció del Viatge (9,51-18,30)», Lloret de Mar, desembre, 1982
Participació en la «XI Asamblea General de la Institución San Jerónimo», Avila, pasqua, 1983
Participació en la IV Trobada de l'equip «Lectura del Nuevo Testamento», centrada en l'avantprojecte d'un comentari exegètico-teològic a l'evangeli de Marc, agost, 1983
«Master Theme» dirigit a Oxford amb motiu de la «Ninth International Conference on Patristic Studies» sobre «Die Ignatiusfrage im Kreuzfeuer der Kritik», 5-10 setembre, 1983
Participació en les XXII Jornades de Biblistes Catalans sobre «Universalisme i particularisme» amb una ponència titulada «D'una comunitat amb base jueva a una comunitat amb base pagana», Lloret de Mar, desembre, 1983
Participació en la V Trobada de l'equip «Lectura del Nuevo Testamento», La Herradura (Granada), agost, 1984
Participació en la XII Assemblea General de la Institució Bíblica Espanyola, Valladolid, setembre, 1984
Conferència sobre «Fonts i formes del pensament origenià» pronunciada en el marc de les «VI Jornades de Filosofia», Barcelona, Arxiu de la Corona d'Aragó, 26-28 març, 1985
Participació en la VI Trobada de l'equip «Lectura del Nuevo Testamento», La Herradura (Granada), agost, 1985
Ponència sobre «¿Subordinacianismo en Orígenes?» en el marc del «4. Internationales Origeneskolloquium», Innsbruck, 2-7 setembre, 1985
Ponència sobre «Estructuras y figuras editoriales en la doble obra lucana» en el marc del «II Simposio Bíblico Español», Còrdova, 15-18 setembre, 1985
Ponència presentada en les «II Jornadas teológicas de la Asociación de Teólogos Juan XXIII» sobre «Diversificación de los ministerios en el área siro-helenista: de Ignacio de Antioquía a las Constituciones Apostólicas», Madrid, 3-5 abril, 1986
Ponència sobre «Jesús, el pueblo de Dios y la Iglesia, según Lucas-Hechos», llegida en el «VI Congreso de Teología», Madrid, 10-14 setembre, 1986
Participació en la VII Trobada de l'equip «Lectura del Nuevo Testamento», La Herradura (Granada), agost, 1986
Participació en el Seminari sobre «Los orígenes del cristianismo» en el marc de les «II Jornadas Bíblicas Nacionales», Burgos, 14-17 setembre, 1986
Participació en el «II Seminario de Análisis Semántico aplicado a la lengua griega», Còrdova, 6-11 juliol, 1987
Ponència («Master Theme») sobre «Los diversos estratos redaccionales del Peri Archon de Orígenes» i comunicació sobre «Arcaísmos en las Cartas auténticas de Ignacio», en el marc de la «X International Conference on Patristic Studies», Oxford, 24-29 agost, 1987
Participació en el seminari sobre «Los orígenes del cristianismo» en el marc de les «III Jornadas Bíblicas Nacionales», Madrid, 15-17 setembre, 1987
Participació en les «Jornades de l'Associació Bíblica de Catalunya», Lloret de Mar, 28-30, 1987
Dissertació sobre «La figura de Pedro en la doble obra lucana» en el seminari sobre «Los orígenes del cristianismo» de l'«Asociación Bíblica Española, XVII Asamblea General», Múrcia, 20-22 setembre, 1988
Participació en la «I Reunion de Travail sur la Littérature Pseudo-Clémentine», Bosey-Céligny (Genève), 30-31 mars, 1989
Ponència sobre «Orígenes frente al desafío de los gnósticos» llegida en el «Colloquium Origenianum Quintum», tema «Origen and Philosophy», Boston College, Chesnut HilL-Massachusetts (U.S.A.), 14-18 agost, 1989
Ponència sobre «La figura de Pedro en los Hechos de los Apóstoles» llegida en el seminari sobre «Los orígenes del cristianismo» de l'«Asociación Bíblica Española, XVIII Asamblea General, Madrid, 12-15 setembre, 1989
Participació en la «II Réunion de Travail sur la Littérature Pseudo-Clémentine», Dole (França), 19-21 juny, 1990
Participació en el «I Encuentro sobre Filosofía de la Religión», Madrid, 26 octubre, 1990
Participació en les «XXIX Jornades de l'Associació Bíblica de Catalunya», Lloret de Mar, 27-29 desembre, 1990
Participació en el seminari «Dios y la Iglesia» tingut a El Escorial en el marc del cursos d'estiu de la Universidad Complutense, sobre el tema «Restauración de Israel e iglesia cristiana. Dos proyectos contrapuestos», 22-26 juliol, 1991
Participació en la «XI International Conference on Patristic Studies», Oxford, 19-24 agost, 1991
Ponència sobre «La prioridad del Evangelio de las Señales (Jn) respecto a la doble obra lucana (Lc-Hch)» llegida en el seminari sobre «Los orígenes del cristianismo» en el marc de la «XX Asamblea General de la Asociación Bíblica Española», Toledo, 16-20 setembre, 1991
Participació en les «XXX Jornades de l'Associació Bíblica de Catalunya», Lloret de Mar, 2-4 gener, 1992
Participació en la «Réunion de Travail sur la Littérature Pseudo-Clémentine», Dole (França), 26-28 juny, 1992
Comunicació sobre «Pablo y el grupo de “nosotros” en Filipos: dos proyectos de evangelización en conflicto», llegida en el «IV Simposio Bíblico Español», Granada, 7-10 setembre, 1992
Ponència sobre «Estructuració del gran tríptic de conversions d'Ac 8,4-11,14» en les «XXXI Jornades de l'Associació Bíblica de Catalunya», Lloret de Mar, 28-30 desembre, 1992
Direcció del seminari sobre «La aportación de Lc-Hch al desarrollo del cristianismo primitivo», juntament amb A. del Agua, en el marc de la «XXII Asamblea General de la Asociación Bíblica Española», Santiago de Compostela, 14-16 setembre, 1993
Ponència sobre «El discurs de Pere davant Corneli, interromput per l'Esperit Sant» en les «XXXII Jornades de l'Associació Bíblica de Catalunya», Lloret de Mar, 27-29 desembre, 1993
Comunicació sobre «El primer Concili de l'església: lliçons eclesials del Concili de Jerusalem», llegida en el IIIer. Col·loqui de professors de les Facultats de Teologia de Toulouse i de Catalunya sobre «El camí de l'Església: la sinodalitat», 9-10 abril, 1994
Comunicació sobre «d(5)-Ac du Codex de Bèze présuppose un substrat grec divers de D(05)-Ac et montre des tendances d'harmonisation avec le TA» presentada en el primer «Colloque International sur le Codex de Bèze», Lunel (França), 27-30 juny, 1994
Ponència sobre «Cuatro paradigmas del Pentateuco refundidos en los Hechos de los Apóstoles» presentada en la «XXIII Asamblea General de la Asociación Bíblica Española», Sigüenza, 20-22 setembre, 1994
Ponència sobre «Heretgia i ortodòxia en l'església primitiva» presentada en les «XXXIII Jornades de l'Associació Bíblica de Catalunya», Lloret de Mar, 28-30 desembre, 1994
«Master Theme» sobre «El protognosticismo de los Docetas en los escritos joánicos (Jn, 1Jn), lucanos (Lc, Hch) e ignacianos (IEph, ITr e ISm)», desenvolupat en el marc de la «XII International Conference on Patristic Studies», Oxford, 21-26 agost, 1995
Direcció de l'Aula 3, «Mestissatge i sincretisme en el Meditterrani», en el si del Congrés «La Bíblia i el Mediterrani», Barcelona, 18-22 setembre, 1995
Comunicació sobre «La compareixença de Pau davant l'Areòpag d'Atenes. Primer contacte del cristianisme amb la filosofia grega» presentada en el Congrés «La Bíblia i el Mediterrani», Barcelona, 18-22 setembre, 1995
Lliçó sobre «Die Anfänge des Frühgnostizismus der Doketen. Die Schriften des Ignatius, “Missing link” zwischen den kanonischen Evangelien und den christlichen gnostischen Systemen, en «Erasmus 1995-1996. Psicoanàlisi i interpretació de textos», Facultat de Teologia de Catalunya, 26 febrer-1 març 1996
Cicle de conferències sobre «Lucas-Hechos: una obra única, pensada y escrita en dos volúmenes», amb motiu de la «9a. Escuela de Verano. Instituto “San Pío X”. Madrid», juliol 1996
Conferència sobre «La irrupción del Espíritu Santo en los Hechos de los Apóstoles (Pentecostés y Cornelio)», pronunciada durant el «Primer Curso de Verano de la Fundación Epsilon», Aguadulce (Almería), 25 i 26 juliol 1996
Curs-seminari de postgrau sobre «Los Hechos de los Apóstoles. Aspectos metodológicos y de crítica textual», facilitat per la CONICYT (Comisión Nacional de Investigación Científica y Tecnológica) en la seva modalitat d'Intercanvis Internacionals, sostingut en la Facultat de Teología de la Pontificia Universidad Católica de Chile, agost-setembre 1996
Ponència sobre «Valor de les minivariants del Còdex D en el llibre dels Fets dels Apòstols», presentada en les XXXV Jornades de Biblistes de Catalunya, Lloret de Mar, 2-4 gener 1997
Lliçó sobre «El mite valentinià i l'explicació de la Trinitat en Orígenes» (en alemany), en «Erasmus 1996-1997: Psicoanàlisi i interpretació de textos religiosos: `La faç obscura del sagrat'», Groninguen (Holanda), 1-8 gener 1997
Seminari compartit amb Giulia Sfameni Gasparro, «Lo status quaestionis degli studi sul De Principiis. Verso una nuova edizione critica», Roma (Itàlia), Università Pontificia Salesiana, 3 de març de 1997
Ponència presentada en «The First Birmingham Colloquium on the Text Critical Study of the New Testament», amb el títol «The Use Made of the Book of Joel (2:28-32a) in Peter's Speech, Acts 2:14-21: A comparison of the Manuscript Traditions», Birmingham (Inglaterra), 14-17 abril 1997
Participació en la «X Escuela de Verano para educadores de la fe», curs sobre «Lucas-Hechos: una obra compuesta por Lucas en dos volúmenes. Perfil de Juan “Marcos” y de José “Bernabé”», Instituto Superior de Ciencias Religiosas y Catequéticas “San Pío X”, Madrid, 30 juny-11 juliol 1997
Participació en el «XVII Congrès ACFEB» (Lille 1997), «Figures de David à travers la Bible», Lille (França) 1-5 setembre 1997
Conferència sobre «Comunión y Misión: el “Concilio de Jerusalén”», en «Ciclo I: Orígenes del Cristianismo Primitivo», Santander, 4 de novembre de 1997
Participació en la «XI Escuela de Verano para educadores de la fe», curs sobre «Pasajes entrecruzados de Lucas-Hechos, un “evangelio” en forma de díptico», Instituto Superior de Ciencias Religiosas y Catequéticas “San Pío X”, Madrid, 6-10 juliol 1998
Direcció del «Curso de Verano de la Asociación Bíblica Española» sobre «Lucas. Un Evangelio en forma de díptico (Lc // Hch)», Fets dels Apòstols I (Ac 1-12), Santander 13-17 de juliol 1998
Participació en les «XI Jornadas Bíblicas» de la «Asociación Bíbica Española», Ciudad Real, 9-11 setembre 1998
Conferència sobre «El Dios de los pobres en las primeras comunidades cristianas», en «VIII Jornadas Teológicas (15 al 17 de marzo de 1999)», Centro de Estudios Teológicos de Sevilla
Participació en la reunió de la «Associazione Biblica Italiana, 8th Convention of New Testament Studies. The Acts of the Apostles: Historiography and Biography», Torreglia (Padova), 6-8 setembre 1999
Participació en les «XII Jornadas Bíblicas» de la «Asociación Bíblica Española», Avila, 9-11 setembre 1999
Participació en la «XIII Escuela de Verano para educadores de la fe», curs sobre «Marcos, un Evangelio en proceso de formación», Instituto Superior de Ciencias Religiosas y Catequéticas “San Pío X”, Madrid, 3-7 juliol 2000
Ponència sobre «Les obstacles posés par Jésus et le Saint Esprit à la mission de Paul, selon le codex de Bèze», en el Col·loqui Internacional sobre «Le texte du Nouveau Testament et ses témoins avant 200», Lille, 10-13 de juliol 2000
Direcció del «Curso de Verano de la Asociación Bíblica Española» sobre «Lucas. Un Evangelio en forma de díptico (Lc // Hch)», Fets dels Apòstols II (Ac 13-28), Santander 17-21 de juliol 2000
Participació en les «XIII Jornadas Bíblicas de la Asociación Bíblica Española» sobre «La inspiración profética», Tarazona, 11-13 setembre 2000
Participació en la «XIV Escuela de Verano para educadores de la fe», curs sobre «La progresiva formación del Evangelio de Marcos: Análisis de la primera redacción», Instituto Superior de Ciencias Religiosas y Catequéticas “San Pío X”, Madrid, 2-6 juliol 2001
Participació en els «Cursos de Verano de El Escorial», seminari sobre «Biblia y Helenismo. La influencia del pensamiento griego en la formación del Cristianismo», ponència: «Confrontación en la iglesia primitiva: el círculo hebreo y el helenista en la obra de Lucas (Evangelio y Hechos de los Apóstoles», San Lorenzo de El Escorial, 13-17 agost 2001
Participació en el Cicle Ramon Llull, «El futur del cristianisme. El pensament teològic als inicis del segle XXI», ponència: «El pluralisme de les comunitats primitives en l'obra de Lluc i la seva actualitat», 2-25 octubre 2001.
Participació en les Jornades sobre «Religión y filosofía en la historia del pensamiento», ponència: «El gran fracaso de Pablo en el Areópago de Atenas», 25 febrer 2002
Direcció de la «IX Settimana Studi Biblici», sobre «Da Gerusalemme ad Antiochia», Centro Studi Biblici «G. Vannucci», Montefano (Italia) 8-13 juliol 2002
Participació en el «Society of Biblical Literature International Meeting; Cambridge, England; 20-25 July, 2003», amb la comunicació: «The Gradual Awakening of Paul's Awareness of his Mission to the Gentiles»
Participació en la «Studiorum Novi Testamenti Societas, 59th General Meeting; Barcelona; 3-7 August 2004», amb la comunicació presentada al Seminari sobre Crítica Textual del Nou Testament, en col·laboració amb J. Read-Heimerdinger: «A Presentation of the Message of Acts in Codex Bezae»
Participació en «The Fourth Birmingham Colloquium on the Textual Criticism of the New Testament; Birmingham, England; 18-21 April 2005», comunicació: «Encuesta (Quest) sibre las vv.ll. de D05 marcadas com p) en el aparato crítico de 27GNT y la Synopsis»
Conferència pronunciada en les «XVII Jornadas de la Asociación Bíblica Española, Ourense, 12-15 septiembre 2005» sobre el tema general «En los orígenes del cristianismo»
Participació en les «XXX Jornadas de la Asociación Bíblica Española, Bilbao, 12-21 junio 2019», comunicació en el Seminari «Orígenes del Cristianismo»: «Graves deficiencias en la transmisión de la obra de Lucas, ejemplificadas en los Prolegómenos del segundo volumen (Hch 1,1-14) y en la Substitución del duodécimo apóstol (1, 15-26)»
Rius-Camps, Josep. El dinamismo trinitario en la divinización de los seres racionales según Orígenes. Roma: Pontificium Institutum Orientalium Studiorum (Orientalia Christiana Analecta 188), 1970.
Origeniana. Premier Colloque International des études origéniennes(Montserrat, 18-21 septembre 1973), dirigit per Henri Crouzel – Gennaro Lomiento – Josep Rius-Camps. Bari, 1978.
Nou Testament, traducció catalana de Josep Rius-Camps, Joan Vergés i Rosa Porter, amb la col·laboració de Josep Ruaix. Madrid: Cristiandad, 1978.
Rius-Camps, Josep. The Four Authentic Letters of Ignatius, the Martyr: A Critical Study based on the Anomalies Contained in the Textus Receptus.Roma: Pontificium Institutum Orientalium Studiorum (Orientalia Christiana Analecta 213), 1979.
Mateos, Juan, i Juan Barreto. El Evangelio de Juan. Análisis lingüístico y comentario exegético. Amb la col·laboració d'Enrique Hurtado, Josep Rius-Camps i Angel Urbán. Madrid: Cristiandad, 1979.
Rius-Camps, Josep. El camino de Pablo a la misión de los paganos. Comentario lingüístico y exegético a Hch 13-28. Madrid: Cristiandad, 1984.
Rius-Camps, Josep. El Peri Archon d'Orígenes. Radiografia del primer tractat de teologia dogmàtico-sapiencial. Barcelona: Facultat de Teología de Barcelona, 1985.
Orígenes. Tractat sobre els Principis. Introducció i edició a cura de J. Rius-Camps. Barcelona: Laia (Col·lecció de textos filosòfics 49), 1988.
Rius-Camps, Josep. De Jerusalén a Antioquía: Génesis de la iglesia cristiana. Comentario lingüístico y exegético a Hch 1-12. Córdoba: El Almendro, 1989.
Rius-Camps, Josep. L'èxode de l'homelliure. Catequesi de Reixac sobre l'Evangeli de Lluc. Barcelona: Claret, 1989. (Segona edició ampliada, Barcelona: Claret, 1993).
Rius-Camps, Josep. El Éxodo del hombre libre. Catequesis sobre el Evangelio de Lucas. Trad. cast. notablement ampliada. Córdoba: El Almendro, 1991.
Rius-Camps, Josep. L‘esodo dell/uomo libero. Catechesi sul vangelo di Luca. Trad. ital. de Bruno Pistocchi. Roma: Borla, 1992.
Rius-Camps, Josep. Evangelho de Lucas: O êxodo do homem libre.Trad. port. de Joâo Rezende Costa. Sâo Paulo: Paulus 1995.
Rius-Camps, Josep, Jordi Sánchez Bosch i Salvador Pié i Ninot(eds.). In medio Ecclesiae: Miscel·lània en homenatge al Prof. Dr. Isidre Gomà i Civit.Barcelona: RCatT 14, 1989.
Romero Pose, Eugenio (ed.), con la colaboración de Josep Rius-Camps y Josep Montserrat Torrens. Pléroma: Saluscarnis: Homenaje a Antonio Orbe, S.I. Santiago de Compostela: Instituto Teológico Compostelano, 1990.
Rius-Camps, Josep. Comentari als Fets dels Apòstols, Vol. I: «Jerusalem»: Configuració de l'església judeocreient (Ac 1,1-5,42). Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya – Editorial Herder, 1991.
Rius-Camps, Josep. L'abdicació de Pere.Catequesi de Reixac sobre els Fets dels Apòstols (I).Barcelona: Claret, 1993.
Rius-Camps, Josep. Comentarials Fets dels Apòstols, Vol. II: «Judea i Samaria»: Gènesi de l'església cristiana a Antioquia (Ac 6,1-12,25).Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya – Editorial Herder, 1993.
Rius-Camps, Josep, i Francesc Torralba Roselló (eds.). Pensar en diàleg: Miscel·lània en homenatge al Prof. Dr. Eusebi Colomer. Barcelona:RCatT 19, 1994.
Rius-Camps, Josep. Comentari als Fets dels Apòstols, Vol. III: «Fins als confins de la terra»: Primera i segona fases de la missió al paganisme (Ac 13,1-18,23).Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya – Editorial Herder, 1995.
Orígenes, Tractat dels Principis. Introducció, text revisat, traducció i notes de Josep Rius-Camps, 2 vols. Barcelona: Fundació Bernat Metge (Vols. 309 i 310), 1998.
Rius-Camps, Josep, i Salvador Pié-Ninot (eds.). La humanitat a la recerca de Déu: Miscel·lània en homenatge al Prof. Dr. Josep M. Rovira Belloso. Barcelona:RCatT 25, 2000.
Rius-Camps, Josep. Comentari als Fets dels Apòstols, Vol. IV: D'Efes a Roma, amb marrada a Jerusalem: Tercera i quarta fases de la missió al paganisme (Ac 18,24-28,31). Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya – Editorial Herder, 2000.
Ignasi d'Antioquia. Cartes. Introducció, text revisat, traducció i notes de Josep Rius-Camps, 2 vols. Barcelona: Fundació Bernat Metge (Vols. 327 i 328), 2001.
Rius-Camps, Josep, i Jenny Read Heimerdinger. The Message of Acts in Codex Bezae. A Comparison with the Alexandrian Tradition. Vol. I. Acts 1.1-5.42: Jerusalem. London-New York: T&T Clark International, 2004; Vol. II. Acts 6.1–12.25: From Judaea and Samaria to the Church in Antioch. London-New York: T&T Clark, 2006; Vol. III. Acts 13.1-18.23: The Ends of the Earth. First and Second Phases of the Mission to the Gentiles. London-New York: T&T Clark, 2007; Vol. IV. Acts 18.24–28.31: Rome. London-New York: T&T Clark, 2009.
Orígenes. Comentari al Càntic dels Càntics. Introducció i traducció de J. Rius-Camps.Barcelona: Proa (Clàssics del Cristianisme 98), 2004.
Rius-Camps, Josep. El Evangelio de Marcos: etapas de su redacción. Redacción jerosolimitana, refundición a partir de Chipre, redacción final en Roma o Alejandría. Estella (Navarra): Verbo Divino, 2008.
Rius-Camps, Josep, i Jenny Read-Heimerdinger, El mensaje de los Hechos de los Apóstoles en el Códice Beza. Una comparación con la tradición alejandrina. Traducción de José Pérez Escobar. Tomo I: De Jerusalén a la Iglesia de Antioquía: Hechos 1–12. Estella (Navarra): Verbo Divino, 2009.Tomo II: De Antioquía a los confines de la tierra, Roma: Hechos 13–28. Estella (Navarra): Verbo Divino, 2010.
Lluc. Demostració a Teòfil. Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza. Edició i traducció de Josep Rius-Camps i Jenny Read-Heimerdinger. Edició bilingüe. Barcelona: Fragmenta, 2009.
Rius-Camps, Josep.Diari de Teòfil: La Demostració de Lluc (Evangeli i Fets dels Apòstols) narrada per Teòfil a la seva mare. Barcelona: Fragmenta, 2011.
Lucas. Demostración a Teófilo. Evangelio y Hechos de los Apóstoles según el Códice Beza. Edición y traducción de Josep Rius-Camps y Jenny Read-Heimerdinger. Edición bilingüe. Barcelona: Fragmenta, 2012.
Luke's Demonstration to Theophilus. The Gospel and the Acts of the Apostles According to Codex Bezae. Edited by Josep Rius-Camps and Jenny Read-Heimerdinger. English translation by Helen Dunn and Jenny Read-Heimerdinger. London-New York: Bloomsbury – T&T Clark, 2013.
Read-Heimerdinger, Jenny, and Josep Rius-Camps (eds.).A Gospel Synopsis of the Greek Text of Matthew, Mark and Luke: A Comparison of Codex Bezae and Codex Vaticanus. Leiden: Brill, 2014.
Rius-Camps, Josep. Diario de Teófilo. La demostración de Lucas (Evangelio y Hechos) narrada por Teófilo a su madre. Trad. castellana de Carmen Martínez de Sas y Juan Egea. Estella (Navarra): Verbo Divino, 2018.
Rius-Camps, Josep. De Lluc a Teòfil: Cicle C dels evangelis dominicals.Barcelona: Edimurtra, 2021.
«Epístola als Hebreus» (traducció catalana de l'original grec), Bíblia, Barcelona: Fundació Bíblica Catalana, 1968.
«Comunicabilidad de la naturaleza de Dios según Orígenes I.» Orientalia Christiana Periodica XXXIV (1968): 5-37.
«Comunicabilidad de la naturaleza de Dios según Orígenes II.» Orientalia Christiana Periodica XXXVI (1970): 201-247.
«Comunicabilidad de la naturaleza de Dios según Orígenes III.» Orientalia Christiana Periodica XXXVIII (1972): 430-453.
«La suerte final de la naturaleza corpórea según el Peri Archon de Orígenes.» Vetera Christianorum 10 (1973): 1-14.
«Orígenes y su reflexión sobre la Trinidad.» La Trinidad en la tradición prenicena (Semanas de Estudios Trinitarios 7). Salamanca, 1973: 191-213.
«Els carismes, signes de la presència de l'Esperit en la comunitat cristiana», en De la fe a la teologia. Barcelona: Facultat de Teologia de Barcelona, 1973: 155-192.
«Comunicabilidad de la naturaleza de Dios según Orígenes IV.» Orientalia Christiana PeriodicaXL (1974): 344-363.
«Orígenes y Marción. Carácter preferentemente antimarcionita del Prefacio y del Segundo Ciclo del Peri Archon.» Origeniana (Quaderni di «Vetera Christianorum» 12). Bari, 1975: 297-312.
«Las Pseudoclementinas. Bases filológicas para una nueva interpretación.»Revista Catalana de Teologia I (1976): 79-158.
«Memoria del hombre y memoria del Espíritu.» Estudios Trinitarios 10 (1976): 13-49.
«Las Cartas auténticas de Ignacio, el obispo de Siria.» Revista Catalana de Teologia II (1977): 31-149.
«Sucesión y ministerios en las Pseudoclementinas.» EnTeología del sacerdocio 9: La potestad de orden en los primeros siglos. Burgos, 1977: 165-215.
«La interpolación en las Cartas de Ignacio. Contenido, alcance, simbología y su relación con la Didascalía.» Revista Catalana de Teologia II (1977): 285-371.
«Breus comentaris exegètics al llibre de la Saviesa.» En La Bíblia dia a día. Barcelona (Associació Bíblica de Catalunya), 1980: 399-416.
«Qüestions sobre la doble obra lucana. I. La darrera pujada de Pau a Jerusalem: ‘desviació’ del camí cap a Roma.» Revista Catalana de Teologia V (1980): 1-94.
«Qüestions sobre la doble obra lucana. II. Qui és Joan, l'anomenat “Marc”?» Revista Catalana de Teologia V (1980) : 297-329.
«La hipótesis origeniana sobre el fin último. Intento de valoración.» En Archè e Telos. L'antropologia di Origene e di Gregorio di Nissa. Analisi storico-religiosa. Atti del Colloquio, Milano, 17-19 maggio 1979. Milano, 1981: 58-121.
«Pastor d'ovelles sense pleta.» Qüestions de Vida Cristiana 107 (1981): 20-29.
«L'esdevenir de la teologia i del mètode teològic en els primers autors de llengua grega.» En El método en teología. Actas del I Symposion de Teología Histórica. València 1981, 31-92.
«Qüestions sobre la doble obra lucana. III. L'aparició/desaparició del “nosaltres” en el llibre dels Fets: un simple procediment teològico-literari?» Revista Catalana de Teologia VI (1981): 1-40.
«¿Constituye Lc 3,21-38 un sólo período? Propuesta de un cambio de puntuación.» Biblica 65 (1984): 189-209.
«Qüestions sobre la doble obra lucana. IV. Lc 10,25-19,30: una perfecta estructura concèntrica dins la Secció del Viatge (9,51-19,46).» Revista Catalana de Teologia VIII (1983): 283-358.
«ElsDotze i els Setanta.» Butlletí de l'Associació Bíblica de Catalunya, Suplement n. 3 (1983): 32-48.
«Qüestions sobre la doble obra lucana. V. Estructura i funció significativa del Tercer Cicle o Secció de les Recognicions (Lc 6,12-9,50).» Revista Catalana de Teologia IX (1984): 269-329.
«Fonts i formes del pensament origen.» Enrahonar13 (1986): 57-83.
«Jesús, el pueblo de Dios y la Iglesia según Lucas-Hechos. La iglesia cristiana alternativa al pueblo de Israel y a la iglesia judeocreyente.» Misión abierta 5/6 (1986): 69-88.
«¿Bautismo o confirmación?» Teología y Catequesis 21 (1987): 13-23.
«Un papir litúrgic inspirat en Ignasi d'Antioquia?» En S. Janeras (ed.),Miscel·lània papirològica Ramon Roca-Puig. Barcelona, 1987: 285-292.
«Praxis de los primeros creyentes. La ideología condiciona la misión.» Misión abierta 3 (1987): 78-100.
«L'elecció de Maties. Restauració pòstuma del nou Israel.» Revista Catalana de Teologia XII (1987): 1-28.
« Localisation à l'intérieur du De Principiis d'Origène-Rufin de certains extraits sur les êtres raisonnables conservés par Jerôme. » Vigiliae Christianae 41 (1987) : 209-225.
«¿Subordinacianismo en Orígenes?» En L. Lies (ed.), Origeniana Quarta. Die Referate des 4. Internationales Origeneskongresses (Innsbruck, 2.-6. September 1985). Inssbruck: Tyrolia Verlag, 1987: 154-186.
«Diversificación de los ministerios en el área siro-helenista: de Ignacio de Antioquía a las Constituciones Apostólicas.» EnTeología y Magisterio: III Jornadas de Estudio de la Asociación de Teólogos Juan XXIII. Salamanca: Sígueme, 1987: 75-113.
«Los diversos estratos redaccionales del Peri Archon de Orígenes.» Recherches Augustiniennes XXII (1987): 5-65.
«Pentecostés versus Babel. Estudio crítico de Hch 2.» Filología Neotestamentaria I (1988): 35-61.
«L'epistolari d'Ignasi d'Antioquia (I): Carta als Tral·lians.» Revista Catalana de Teologia XIII (1988): 23-58.
«Ignacio de Antioquía, ¿testigo ocular de la muerte y resurrección de Jesús?» Biblica 70 (1989): 449-473.
«La Carta de Policarpo a los filipenses, ¿aval de la recopilación ‘policarpiana’ o credenciales del nuevo obispo Crescente?» En Eugenio Romero Pose(ed.), Pléroma: Saluscarnis. Miscelánea A. Orbe. Santiago de Compostela, Instituto Teológico Compostelano, 1990: 141-171.
«L'epistolari d'Ignasi d'Antioquia (II): Carta als Romans.» Revista Catalana de Teologia XIII (1988): 275-314.
«El καὶ αὐτόςen los encabezamientos lucanos, ¿una fórmula anafórica?» Filología Neotestamentaria II (1989): 187-192.
«Els tres sumaris dels Fets dels Apòstols (Ac 2,41-47; 4,32-5,16 i 19,11-19)», In medio Ecclesiae. Miscel·lània I. Gomà.Revista Catalana de Teologia XIV (1989): 243-255.
«Arcaísmos en la teología de Ignacio de Antioquía.» Studia Patristica XXI (1989): 175-184.
«L'epistolari d'Ignasi d'Antioquia (III): Carta als Magnesis.» Revista Catalana de Teologia XV (1990): 239-270.
«La figura de Pedro en la doble obra lucana.» En R. Aguirre Monasterio (ed.), Pedro en la iglesia primitiva. Institución San Jerónimo – Editorial Verbo divino, 1991: 61-99.
«Els grup dels hel·lenistes i la missió.» Butlletí de l'Associació Bíblica de Catalunya 40 (1991): 6-27.
«Die echten Briefe des Ignatius von Antiochien», arran dels deu anys de l'aparició de l'obra The Four Authentic Letters of Ignatius, the Martyr. Revista Catalana de Teologia XVI (1991): 67-103.
«(Los) Orígenes del cristianismo. Perspectiva de Lucas (Hch I-XII).» Biblia y Fe XVIII (1992): 361-406.
«Orígenes (de Alejandría) frente al desafío de los Gnósticos.» En Robert J. Daly (ed.), Origeniana Quinta.Leuven: Leuven University Press – Peeters, 1992: 57-78.
«L'epistolari d'Ignasi d'Antioquia (IV): Carta espúria als Filadelfis, segona part de la primitiva carta d'Ignasi als Magnesis.» Revista Catalana de TeologiaXVII (1992): 43-84.
«Els preveres, successors dels Apòstols, segons una singular tradició de Síria (Ignasi, Didascàlia, Constitucions Apostòliques).» En Miscel·lània en honor del Cardenal Narcís Jubany i Arnau, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992: 545-554.
«El seguimiento de Jesús, «el Señor», y de su Espíritu en los Prolegómenos de la misión (Hch 1-12).» Estudios Bíblicos LI (1993): 73-116.
«El discurs de Pere davant Corneli, interromput per l'Esperit Sant.» En Tradició i traducció de la paraula. Miscel·lània Guiu Camps, Montserrat: Associació Bíblica de Catalunya – Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993: 169-188.
«Conflictos en la iglesia primitiva.» Exodo 19 (1993): 28-33.
«María, la madre de Jesús, en los Hechos de los Apóstoles.» Ephemerides Mariologicae 43 (1993): 263-275.
«Origen lucano de la perícopa de la mujer adúltera (Jn 7,53-8,11).» Filología Neotestamentaria VI (1993): 149-176.
«Las variantes de la recensión Occidental de los Hechos de los Apóstoles (I: Hch 1,1-3).» Filología Neotestamentaria VI (1993): 59-68.
«Los presbíteros, como contradistintos del obispo, sucesores de los Apóstoles, según una singular tradición siríaca: Ignacio, Didascalía, Constituciones Apostólicas.» Laurentianum 34 (1993): 209-225.
«L'epistolari d'Ignasi d'Antioquia (V): Carta d'Ignasi als Efesis.» Revista Catalana de Teologia XVIII (1993): 25-76.
«Las variantes de la recensión Occidental de los Hechos de los Apóstoles (II: Hch 1,4-14).» Filología Neotestamentaria VI (1993): 219-230.
«La misión hacia el paganismo avalada por el Señor Jesús y el Espíritu Santo (Hch 13-15).» Estudios Bíblicos LII (1994): 341-360.
«Pablo y el grupo de «nosotros» en Filipos: dos proyectos de evangelización en conflicto (Hch 16,11-40).» Laurentianum LII (1994): 519-522.
«Jesús y el Espíritu Santo conducen la misión hacia Europa (Hch 16,1-18,22).» Estudios Bíblicos LII (1994): 517-533.
«Las variantes de la recensión Occidental de los Hechos de los Apóstoles (III: Hch 1,15-26).» Filología Neotestamentaria VII (1994): 53-64.
«“Realitat” o “aparença”: el ser o no ser del Cristianisme, segons Ignasi, el bisbe de Síria», Pensar en diàleg. Miscel·lània en homenatge al Prof. Dr. Eusebi Colomer, Revista Catalana de Teologia XIX (1994): 67-78.
«Las variantes de la recensión Occidental de los Hechos de los Apóstoles (IV: Hch 2,1-13).» Filología Neotestamentaria VII (1994): 197-208.
«Tres comunitats presidides per dones en els Fets dels Apòstols.» Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya, Suplement n. 7 (1994): 105-120.
«Cuatro paradigmas del Pentateuco refundidos en los Hechos de los Apóstoles.» Estudios Bíblicos LIII (1995): 25-54.
«Indicios de una redacción muy temprana de las cartas auténticas de Ignacio (ca. 70-90 d.C.).»En M. Simonetti i P. Siniscalco (eds.), Studi sul Cristianesimo antico e moderno in onore de Maria Grazia Mara, dins Augustinianum XXXV (1995): 199-214.
«Ortodòxia o ortopraxi? El concepte d'heretgia en els primers segles del Cristianisme.» Qüestions de Vida Cristiana 176 (1995): 7-18.
«Las variantes de la recensión Occidental de los Hechos de los Apóstoles (V: Hch 2,14-40).» Filología Neotestamentaria VIII (1995): 63-78.
«Las variantes de la recensión Occidental de los Hechos de los Apóstoles (VI: Hch 2,41-47).» Filología Neotestamentaria VIII (1995): 199-208.
« Le substrat grec de la version latine des Actes dans le codex de Bèze. »En D. C. Parker i C. B. Amphoux (eds.), Codex Bezae. Studies from the Lunel Colloquium. June 1994. Leiden – New York – Köln: Brill, 1996: 271-295.
«Las variantes de la recensión Occidental de los Hechos de los Apóstoles (VII: Hch 3,1-26).» Filología Neotestamentaria IX (1996): 61-76.
«L'epistolari d'Ignasi d'Antioquia (VI): Carta espúria als Esmirnesos, segon part de la primitiva Carta d'Ignasi als Efesis.» Revista Catalana de TeologiaXXI (1996): 19-55.
«Una obra desencuadernada durante casi dos milenios» i «Los Hechos de los Apóstoles, segunda parte del tercer Evangelio.» En J. Rius-Camps (coord.) «La obra de Lucas.» Reseña Bíblica 10 (1996): 31-35 i 36-44.
«Las variantes de la recensión Occidental de los Hechos de los Apóstoles (VIII: Hch 4,1-22).» Filología Neotestamentaria IX (1996): 201-216.
«El protognosticismo de los docetas en las cartas de Ignacio, el obispo de Siria (IEph-ISm e ITr), y sus conexiones con los evangelios contemporáneos.» Studia Patristica XVI (1997): 172-195.
«La compareixença de Pau davant l'Areòpag d'Atenes: primer contacte del cristianisme amb la filosofia grega.» En La Bíblia i el Mediterrani II.Scripta Biblica 2 (1997): 203-223.
«Dos versiones divergentes de la llamada de los primeros discípulos (Lc 5,1-11) según D05 (d) y P75-B03 (vg).» En Marinella Perroni i Elmar Salmann (eds.),Patrimonium fidei: Festschrift für Magnus Löhrer und Pius-Ramon Tragan. Roma: Studia Anselmiana, 1997: 437-453.
«L'evangelista Mateu i l'apòstol Ignasi en confrontació amb els cercles docetes de Síria.» En Joan Busquets i Maria Martinell (eds.),Fe i teologia en la història. Estudis en honor del Prof. Dr. Evangelista Vilanova. Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya – Istituto per le Scienze Religiose (Bologna) –Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997: 287-301.
«Las variantes de la recensión Occidental de los Hechos de los Apóstoles (IX: Hch 4,23-31).» Filología Neotestamentaria X (1997): 99-104.
«L'epistolari d'Ignasi d'Antioquia (VII): Carta espúria a Policarp, part de la cloenda de la primitiva Carta d'Ignasi als Efesis.» Revista Catalana de Teologia XXII (1997): 1-45.
«Les variants de la recensió Occidental de l'Evangeli de Marc (I) (Mc 1,1-15).» Revista Catalana de Teologia XXII (1997) : 163-177.
«Les variants de la recensió Occidental de l'Evangeli de Marc (II) (Mc 1,16-28).» Revista Catalana de Teologia XXII (1997): 409-419.
«Les variants de la recensió Occidental de l'Evangeli de Marc (III) (Mc 1,29-39).» Revista Catalana de Teologia XXIII (1998): 195-205.
«Simón (Pedro) se autoexcluye de la llamada de Jesús al seguimiento.» Estudios Bíblicos LVII (1999): 565-587.
«Las variantes de la recensión Occidental de los Hechos de los Apóstoles (X: Hch 4,32-5,16).» Filología Neotestamentaria XI (1998): 107-122.
«Les variants de la recensió Occidental de l'Evangeli de Marc (IV) (Mc 1,40-2,17).» Revista Catalana de Teologia XXIII (1998): 401-419.
«La utilización de la Profecía de Joel (Jl 2,28-32a LXX) en el Discurso de Pedro (Hch 2,14-21): Estudio Comparativo de Dos Tradiciones Manuscritas.» En D.G.K. Taylor (ed.), Studies in the Early Text of the Gospels and Acts. The Papers of the First Birmingham Colloquium on the Textual Criticism of the New Testament. Birmingham: Birmingham University Press, 1999: 245-270.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (V) (Mc 2,18-3,7ª.)» Revista Catalana de Teologia XXIV (1999): 215-230.
«Las variantes del texto Occidental de los Hechos de los Apóstoles (XI: Hch 5,17-42).» Filología Neotestamentaria XII (1999): 107-121.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (VI-VII) (Mc 3,7b-4,35).» Revista Catalana de TeologiaXXIV (1999): 419-459.
«Las variantes del texto Occidental de los Hechos de los Apóstoles (XII: Hch 6,1-7,22).» Filología Neotestamentaria XIII (2000): 89-109.
«El ciego de Betsaida/Betania (Mc 8,22-26).» Estudios Bíblicos 58 (2000): 289-307.
«La fracció del pa (sense copa eucarística), ¿gest distintiu de les comunitats lucanes?» En La humanitat a la recerca de Déu.Miscel·lània en homenatge al Prof. Dr. Josep M. Rovira Belloso, dins Revista Catalana de Teologia 25 (2000): 81-93.
«Las variantes de la recensión Occidental de los Hechos de los Apóstoles (XIII: Hch 7,23-8,1a).» Filología Neotestamentaria XIV (2001): 131-148.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (VIII) (Mc 4,35-5,20).» Revista Catalana de TeologiaXXVI (2001): 169-186.
«El pluralisme de les comunitats primitives en l'obra de Lluc i la seva actualitat.» En A. Bosch Veciana (dir.), El futur del cristianisme. Sabadell,2001: 95-107.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (IX) (Mc 5,21-6,6).» Revista Catalana de Teologia XXVI (2001) : 365-383.
Rius-Camps, Josep, i Jenny Read-Heimerdinger. «The Variant Readings of the Western Text of the Acts of the Apostles (XIV: Acts 8:1b-40).»Filología Neotestamentaria XV (2002): 111-132.
«La curación del ciego Bartimeo (Mc 10,46-52). Análisis narrativo.» En Rafael Aguirre (ed.), Los milagros de Jesús. Perspectivas metodológicas plurales. Estella (Navarra): Verbo Divino, 2002: 231-246.
Read-Heimerdinger, Jenny, i Josep Rius-Camps, «Emmaous or Oulammaous? Luke's Use of the Jewish Scriptures in the Text of Luke 24 in Codex Bezae.» RevistaCatalana de Teologia XXVII (2002): 23-42.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (X) (Mc 6,6b-31).» Revista Catalana de Teologia XXVII (2002): 185-202.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (XI) (Mc 6,32-52).» Revista Catalana de Teologia XXVII (2002): 451-464.
«The Spelling of Jerusalem in the Gospel of John: The Significance of Two Forms in Codex Bezae.» New Testament Studies 48 (2002): 84-94.
«La comunidad cristiana del obispo de Siria, Ignacio, gravemente amenazada por los poderosos círculos docetas y judaizantes.» En J. J. Fernández Sangrador i Santiago Guijarro Oporto (coords.), Plenitudo Temporis. Miscelánea Homenaje al Prof. Dr. Ramón Trevijano-Echevarría. Salamanca: Pubicaciones Universidad Pontificia, 2002: 269-279.
«Orígenes (c. 185-251).» En Pere Lluís Font (ed.), Història del pensament cristià: Quaranta figures.Barcelona: Fundació Joan Maragall 2002: 119-146.
«Le Codex de Bèze. Une lecture différente de l'oeuvre de Luc.»Dossiers d'Archéologie :«Saint Luc» 279 (2002-2003) : 56-63.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (XII) (Mc 6,53-7,23).» Revista Catalana de Teologia XXVIII (2003): 197-212.
Rius-Camps, Josep, i Jenny Read-Heimerdinger. «The Variant Readings of the Western Text of the Acts of the Apostles (XV): (Acts 9:1-30).»Filología Neotestamentaria XVI (2003): 133-146.
«The Gradual Awakening of Paul's Awareness of His Mission to the Gentiles.» En T. Nicklasi M. Tilly (coords.), The Book of Acts as Church History: Text, Textual Traditions and Ancient Interpretations. Berlin-New York: de Gruyter, 2003: 281-296.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (XIII) (Mc 7,24-8,9).» Revista Catalana de Teologia XXVIII (2003): 471-488.
«Le codex de Bèze: une lecture différente de l'œuvre de Luc.» Saint Luc, évangeliste et historien, Cahiers d’Archéologie 279 (2003) : 56-63
«Les obstacles mis à la mission de Paul par le Seigneur Jésus et le Saint Esprit, d'après les leçons du Codex de Bèze.» En Christian-Bernard Amphouxi J. Keith Elliott (eds.), The New Testament Text in Early Christianity. Proceedings of the Lille colloquium, July 2000. Lausanne: Éditions du Zèbre, 2003: 263-274.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (XIV) (Mc 8,10-9,1).» Revista Catalana de TeologiaXXIX (2004): 157-178.
Rius-Camps, Josep, i Jenny Read-Heimerdinger, «The Variant Readings of the Western Text of the Acts of the Apostles (XVI): (Acts 9:31-11:18).»Filología Neotestamentaria XVII (2004): 45-88.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (XV) (Mc 9,2-29).» Revista Catalana de TeologiaXXIX (2004): 455-475.
Rius-Camps, Josep, I Jenny Read-Heimerdinger. «After the Death of Judas. A Reconsideration of the Status of the Twelve Apostles.» RevistaCatalana de Teologia XXIX (2004): 305-333.
«La figura de Simó Pere i el seu procés de conversió en Lc-Ac.» En Perdó i Reconciliació en la tradició cristiana. Scripta Biblica 5 (2004): 67-90.
«La fracción del pan, sin copa eucarística, característica de las comunidades lucanas.» En J. Campos Santiago i V. Pastor Julián (eds.), Actas del Congreso internacional “Biblia, memoria histórica y encrucijada de culturas.” Zamora: Asociación Bíblica Española, 2004: 486-503.
«El mesianismo de Jesús investigado por el rabino Lucas a partir de sus fuentes judías y cristianas. Un escrito a modo de “Demostración” (ἐπίδειξις) dirigido al sumo sacerdote Teófilo.» Estudios Bíblicos LXIII (2005): 527-557.
Rius-Camps, Josep, i Jenny Read-Heimerdinger. «The Variant Readings of the Western Text of the Acts of the Apostles (XVII): (Acts 11:19-12:25).»Filología Neotestamentaria XVIII (2005): 137-167.
«L'home i la dona “afaiçonats segons la Imatge de Déu”, en el primer volum de l'obra de Lluc.» Revista Catalana de Teologia XXX (2005): 267-288.
«TO RHMA O EIPEN IHN, un error del copista del Còdex Bezae o la lliçó original de Mc 14,72.» Revista Catalana de Teologia XXXI (2006): 429-438.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (XVI) (Mc 9,30-10,52).» Revista Catalana de Teologia XXXI (2006): 193-237.
«El hebreo José, figura de Jesús y del joven que lo substituyó en la parte final del Evangelio de Marcos.» Estudios Bíblicos LXIV (2006): 657-669.
Rius-Camps, Josep, i Jenny Read-Heimerdinger. «The Variant Readings of the Western Text of the Acts of the Apostles: (Acts 13:1-12).» Filología Neotestamentaria XIX (2006): 99-112.
«Codex Bezae Cantabrigiensis (D05): intercambios consonánticos en la obra de Lucas (Lc y Hch).» Collectanea Christiana Orientalia 3 (2006): 243- 267.
«“Nazareno” y “Nazoreo”, con especial atención al Códice Bezae.» En R. Pierri (ed.), Grammatica intellectio Scripturae. Studi filologici in onore di padre Lino Cignelli. Jerusalem: Franciscan Printing Press (2006): 183-204.
«Confrontación en la iglesia primitiva: el círculo hebreo y el helenista en la obra de Lucas (Evangelio y Hechos de los Apóstoles).» En Antonio Piñero (ed.), Biblia y helenismo. Córdoba: El Almendro, 2006: 261-306.
«The Pericope of the Adulteress Reconsidered: The Nomadic Misfortunes of a Bold Pericope.» New Testament Studies 53 (2007): 379-405.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (XVII) (Mc 11,1-26).» Revista Catalana de TeologiaXXXII (2007): 205-226.
«El naixement de l'Esglèsia. Un part difícil sembrat d'obstacles.» Quaderns Espai Obert 27. Barcelona: Claret, 2007.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (XVIII) (Mc 11,27-12,17).» Revista Catalana de Teologia XXXII (2007): 387-419.
«Le Codex de Bèze: base indispensable pour une édition de l'Évangile de Marc.» Collectanea Christiana Orientalia V (2008) : 167-192.
«El Evangelio secreto de Marcos autenticado por el Códice Beza.» Fortunatae 19 (2008): 167-192.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (XIX) (Mc 12,18-44).» Revista Catalana de Teologia XXXIV (2009): 259-275.
«Simó Pere, ¿fou des dels inicis realment deixeble de Jesús?.» En La veritat i la mentida. Scripta Biblica 10 (2010): 139-153.
«Les variants del text Occidental de l'Evangeli de Marc (XX)(Mc 13,1-14,11).»
Revista Catalana de TeologiaXXXVI (2011) : 285-230.
«Les fonts patrístiques del Gnosticisme. Descripció i avaluació.» Revista Catalana de Teologia XXXVII (2012): 29-43.
«Profecia versus apologia: les repetides apologies de Pau contrastades amb el lòguion de Jesús de Lc 12,11-12 i 21,14-15.»En Pau, fundador del cristianisme?Scripta Biblica 12 (2012): 163-174.
«¿Hi ha graus de participació en l'Esperit Sant en l'obra de Lluc?» En L’Esperit Sant en la Bíblia. Scripta Biblica 13 (2013): 219-231.
«El càntic de la vinya en els sinòptics.» En Relectures de l’Escriptura a la llum del Vaticà II (I) “La vinya.”Scripta Biblica 14 (2014): 151-170.
«Les diverses comunitats post pasquals de creients en la Demostració a Teòfil de Lluc.» En Església i comunitats jueves i cristianes en el món bíblic i postbíblic. Scripta Biblica 16 (2017): 125-144.
«"L'adhesió a la meva persona t'ha salvat".» En Salvació i salvacions en els escrits bíblics i postbíblics. ScriptaBiblica 17 (2018): 163-183.
«Jesús rechaza de plano la pretensión de los Once de restaurar el círculo de los Doce apóstoles.» Fortunatae 31 (2020): 187-200
